D’acord, una part pot ser per l’edat. Però no només és l’edat. L’acceleració ens està passant factura en termes d’atenció i capacitat de concentració.
Llegeixes com abans? Ets capaç de mirar una altra pantalla sense estar pendent del mòbil? Agafes el telèfon quan ets a taula amb altres persones? Pots seguir una pel·lícula llarga? Què és el primer que mires quan engegues la cafetera? Trigues a concentrar-te? Quina credibilitat tens quan els dius als teus fills que utilitzen massa el mòbil?
Vivim en una permanent sobreexposició a la informació que ens crea la sensació que el món va més ràpid. Amarats d’informació, o potser només d’impactes constants que criden la nostra atenció, estem immersos en la gran acceleració. Aquest context d’impactes continus té conseqüències en termes de sobrecàrrega, de sensació de reescalfament, de dificultat d’asserenar-se i centrar-se en una sola tasca complexa.
VELOCITAT
Fascinats en algun moment per la velocitat física, els humans ens hauríem de preguntar si es pot assumir cada cop més velocitat mental sense contrapartides. Això és el que hem volgut preguntar-nos en un dossier per llegir tranquil·lament, i la conclusió és que la lentitud alimenta l’atenció i la velocitat la destrueix o l’esgota. Per cert, els experts també ens diuen que fixem millor els coneixements quan llegim en paper que quan llegim en una pantalla.
Després de veure com a ell i al seu entorn els costava concentrar- se, el periodista britànico-suís Johann Hari va desintoxicar-se de pantalles durant tres mesos i va escriure El valor de la atención (Península), on intenta explicar per què ens l’han “robat” i com podem recuperar-la. I és que el problema no era només de Hari. Ho recull Toni Pou: “Un oficinista mitjà només està centrat en una sola tasca tres minuts seguits. Un altre exemple: per cada infant que fa quaranta anys tenia problemes seriosos d’atenció, ara n’hi ha cent. Un exemple més: un estudiant nord-americà davant d’un ordinador canvia de tasca cada 65 segons, de mitjana. I encara un altre: quan ens interrompen, triguem prop de vint minuts a recuperar l’estat de concentració anterior”.
CONNECTAR
Una de les primeres coses que va descobrir Hari és que la manca d’atenció no és un fenomen recent sinó que va començar fa més d’un segle. Segons el professor Earl Miller, neurocientífic del Massachusetts Institute of Technology (MIT), el nostre cervell només pot produir un o dos pensaments conscients alhora. Pensem que podem fer moltes coses al mateix temps, com per exemple escriure mentre anem llegint i responent missatges de WhatsApp que ens obliguen a connectar i desconnectar circuits diferents constantment. Les interrupcions no són neutres, i segons Hari afecten la precisió, la memòria i la creativitat. “L’efecte és enorme –afegeix–: ser interromputs constantment és, a curt termini, el doble de dolent per a la nostra intel·ligència que estar drogats”. El col·lapse de la nostra atenció, diuen els experts, produeix també ansietat.
Com recuperar l’atenció i com protegir-la dels lladres que tenim permanentment a prop? Els experts ens alerten sobre els hàbits que ho faciliten. Ens fan notar que dormim menys que fa un segle i que quan estem desperts s’acumulen residus al nostre cervell que hem d’eliminar durant les hores de son. Tampoc no ens hi ajuden els aliments ultraprocessats i altament ensucrats, que provoquen pujades sobtades d’energia i, després, baixades que “inhabiliten el cervell”.
ENERGIA
Sabem que, a nivell cerebral, mantenir l’atenció focalitzada consumeix molta energia metabòlica. Es calcula que un adolescent o un adult és capaç de mantenir l’atenció plena focalitzada durant uns vint minuts, però hi ha molta variabilitat, des d’uns pocs minuts fins a superar amb escreix aquests vint minuts teòrics encadenant diversos cicles successius. Per tant, l’alimentació del nostre cervell és fonamental per al seu funcionament.
La conclusió és que si volem guanyar serenitat i capacitat de concentració per ser intel·lectualment més creatius i aprendre millor haurem de canviar algunes de les nostres rutines. Dormir i menjar bé són algunes recomanacions òbvies. Però també haurem de treballar per demanar una regulació de les grans companyies tecnològiques de maneres pràctiques i concretes perquè deixin de robar-nos l’atenció amb inputs continus de poca qualitat i scrolls infinits que actuen sobre el nostre cervell com si fossin llaminadures. També haurem de fer confiança als que seleccionen i discriminen entre la informació útil i les llaminadures de l’atenció. A l’ARA continuarem treballant per fer una selecció nutritiva per als nostres cervells.
