Els equilibris europeus de Rishi Sunak
Rishi Sunak ha estat nomenat aquesta setmana primer ministre del Regne Unit. És el cinquè cap de govern en sis anys i el tercer líder que entra al número 10 de Downing Street en menys de dos mesos. Aquest joc de les cadires, gens habitual en la història recent del país, és la millor imatge per entendre el desconcert que s'ha viscut al Regne Unit des de la seva sortida la Unió Europea l'any 2020. Un desgavell que només ha pogut empitjorar amb un context mundial de múltiples crisis: la guerra a Ucraïna, la crisi mediambiental i els problemes de subministrament energètic a les portes de l'hivern europeu.
L'elecció de Sunak per substituir Liz Truss, poques setmanes després d’haver perdut, precisament contra ella, la batalla per liderar el partit tory, ha estat el darrer intent del partit per acabar amb la inestabilitat. Amb el nou líder, el partit conservador espera calmar els mercats i restituir la imatge internacional del Regne Unit, recuperant la idea d’una bona gestió en mans d’un lideratge polític fort que sabrà encarar els reptes del moment actual. Aquest nou període també pot significar una bona oportunitat per millorar les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea.
Sunak va ser dels primers polítics a manifestar-se a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, però no ha compartit la línia dura del Partit Conservador en les negociacions. El nou primer ministre ha defensat reiteradament la voluntat de trobar espais de cooperació per solucionar els afers que encara estan oberts en les relacions entre el Regne Unit i la UE post-Brexit. Un dels principals és el protocol d'Irlanda del Nord, que va ser part de l'acord i que estableix les regles d’accés al mercat únic, i pot tensar els equilibris aconseguits en l’acord de pau de 1998.
Si considerem la possible preferència de Sunak per una relació més dialogant (especialment en comparació amb Boris Johnson) i la voluntat del partit de demostrar la tornada a l'estabilitat a Downing Street, podem esperar un govern britànic que vulgui semblar assenyat i no incompleixi normes, protocols o tractats internacionals. Els temps són difícils a tot Europa i Sunak té moltes raons per apostar per una cooperació més constructiva amb la UE. Podria ser el moment oportú de fer un reset.
Així, el dimecres 25 d'octubre Sunak va tenir la seva primera trucada com a primer ministre amb la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen, en què es van emplaçar a reunir-se en persona, sense cap data concreta per ara. Després de la trucada, les dues parts van destacar la importància d'allò que el Regne Unit i la UE tenen en comú i la voluntat de treballar estretament davant els reptes en àrees com l'economia i el canvi climàtic. A més, el gabinet de Sunak, mitjançant un comunicat posterior, va assenyalar la resposta conjunta a la invasió russa d'Ucraïna com a exemple del valor de la cooperació entre el Regne Unit i la UE. Inqüestionablement, el conflicte a les fronteres de la Unió Europea serà un element central en les noves relacions que es pugui establir.
Sunak té diverses oportunitats per visibilitzar un canvi d’actitud del Regne Unit. A escala intergovernamental ho podria fer a través d’una activa participació en la Comunitat Política Europea (CPE). Fundada enguany per Macron, la CPE és una reunió intergovernamental de 44 països europeus que pretén fomentar el diàleg polític i la cooperació per abordar qüestions com la seguretat, l'estabilitat i la prosperitat del continent europeu. Liz Truss ja va assistir a l'octubre a la primera reunió de la CPE, després que el govern del llavors primer ministre Boris Johnson n'hagués fet burla als mitjans de comunicació britànics, quan Macron va presentar el projecte al maig.
Sunak pot optar també per reforçar i millorar les relacions bilaterals amb alguns països de la UE. No és cap secret que la relació entre Macron i Johnson no era bona ni de bon tros i, pel tarannà dels dos líders actuals, només podria millorar. La majoria dels líders europeus van córrer a felicitar el nou primer ministre obrint les portes a la normalització de les relacions.
A banda d'això, no es pot oblidar que qualsevol acord al qual arribi Sunak amb Brussel·les sobre qüestions relacionades amb el Brexit podria provocar una forta oposició dels membres del seu partit. L'equilibri per avançar en les relacions Regne Unit - UE dependrà, doncs, de la voluntat del primer ministre d’acostar posicions, però també d’un partit tory que encara ha de saber gestionar el post-Brexit.