Amb permís dels balcònings, les mamàdings i els pujòlings, la veritable protagonista de l’estiu ha sigut l’aigua. Per una banda, tot apunta que estem vivint un dels agostos més passats per aigua de la història recent. No em feu contrastar-ho, que no sóc periodista, encara estic de vacances i l’hemeroteca deu estar inundada. El cas és que les darreres setmanes ha caigut prou aigua per convertir qualsevol carrer en un Tutuki Splash gratuït. Tot plegat, un desori climatològic que moltes jornades ens ha fet sentir més tailandesos que no pas mediterranis.
L’aigua també s’está precipitant en forma de cubellades gelades sobre els caps d’aquells que s’apunten a la iniciativa Ice Bucket Challenge. La finalitat és recollir fons per finançar la lluita contra l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), i de moment ens està oferint tantes remullades cèlebres com espifiades clamoroses. Cerqueu ice bucket fail a YouTube i se us arreglarà el dia amb una exhibició d’idiòcia humana.
Sobre el fenomen viral dels cubells glaçats també ha caigut l’aigua tèrbola del retret i la suspicàcia. Molta galleda i poca donació, argumenten els detractors. Amb els litres que s’han tirat per sobre es podrien construir cinquanta parcs aquàtics a l’Àfrica, critiquen. De ben segur que n’hi ha que s’han remullat per pur esnobisme solidari, postureig social o per aplacar una consciència turbulenta. També és cert que alguns semblen més interessats a lluir musculatura, marcar mugró i exhibir piscina que en l’atruisme sanitari. Perdoneu-los. Potser no saben el que es fan, però la causa és bona i val més veure’ls així que escurant un arròs caldós amb llamàntol a Instagram. La quota d’hipocresia i cinisme és inevitable en qualsevol iniciativa col·lectiva. Però quan es posa en marxa un corrent solidari, cal ser impermeable a la pluja de crítiques i no ofegar-se en un got d’aigua. I encara menys en un cubell. Que continuïn les remullades!!