Estilista de baix nivell

Al magazín matinal de la Xarxa Audiovisual Local Ben trobats tenen com a col·laborador l’Erik Putzbach. Aquest suposat estilista i dissenyador de moda ja va formar part d’ El equipo G —en què cinc gais ajudaven un heterosexual a canviar de look —, va participar en La granja de los famosos i és col·laborador habitual de diversos espais, com Trencadís, a 8TV. A Ben trobats el van convidar per analitzar el look dels polítics. Putzbach ja va començar amb tota una declaració d’intencions: “Yo propongo que en los Parlamentos haya un policía de la moda, una ‘fashion police’ que diga: «Tú sí, tú no»”. Segur que és una de les prioritats de la Carme Forcadell per a aquesta legislatura. “¿Tú te imaginas a un médico yendo a trabajar en camiseta y en chanclas?”, es preguntava en veu alta Putzbach. I després va començar a analitzar alguns dels polítics actuals. “Rajoy el mayor problema que tiene es su lengua; no sabe controlarla. Rajoy tiene que controlar su lenguaje no verbal porque un jefe de gobierno no puede hacer esos gestos y ser la mofa de todo el mundo en las redes sociales”, va reflexionar. I el líder del PSOE? “Pedro Sánchez es el que llamo el ‘star’ de la política española. El Sánchez està molt ben parit, és un home maco. Al señor Sánchez le encanta hacerse fotos y firmar autógrafos. Señor Sánchez, si usted quiere ser estrella dedíquese a cantar o a ser actor”, li va etzibar. I sobre Albert Rivera? “Creo que Rivera se ha hecho un injerto de pelo porque ahora lleva unos pelos maravillosos”. Els nous cabells li seran molt útils per pactar a Espanya. I, per acabar, va comentar una foto d’Oriol Junqueras amb màniga curta. “Un político con manga corta pierde toda la credibilidad del mundo. Este señor tiene una cara que, pobre, la naturaleza no le ha favorecido demasiado. Debería estar en la sombra, tendría que tener a un negro”. Quin nivell! Per fer aquesta mena de comentaris podrien convidar qualsevol, la veritat.

Horaris irracionals. Aquests dies de vacances de Nadal, els nens, per culpa dels pares i de tantes emocions, perden tota rutina horària. I això és un drama. La manca d’ordre els provoca tota mena de distorsions que acaben en baralles, en mals humors i, inevitablement, en plors. Per no parlar del trasbals que provoca en els progenitors. Vacances o tortura?, arribes a pensar. Val a dir que a tot aquest panorama no hi ajuden gens els nostres amics programadors de televisió. A qui se li acut programar pel·lícules infantils a partir de les deu de la nit? Són pel·lícules que, comptant els talls publicitaris, mai acaben abans de mitjanit. Estaria bé pensar una mica més en les criatures, i en els seus soferts pares, i que aquestes pel·lícules no comencessin més enllà de les nou del vespre tirant llarg. Gràcies.