Qui estigui net de culpa

Preguntat per l'atemptat en dues esglésies d'Algesires, Feijóo va contestar que "fa molts segles que no es veu un cristià matant en nom de la seva religió".

Si el pare Hilari Raguer aixequés el cap! En nom de Déu ha matat tothom i, per desgràcia, no cal anar gaire lluny, ni en l'espai ni en el temps: Espanya i Catalunya, 1936-1939. La Guerra Civil no va ser una guerra de religió, però mentre un bàndol matava capellans, monges i creients en general pel sol fet d'anar a missa, l'altre bàndol es va fer beneir pels bisbes, va batejar (i mai més ben dit) la guerra com a una croada i enterrava els seus al crit de "Caiguts per Déu i per Espanya, presents!" 

Algú que aspira a governar Espanya no pot mostrar una ignorància tan gran de la nostra història tan recent i, en tot cas, la resposta dona moltes (i preocupants) pistes de la realitat cultural paral·lela a la veritat històrica en què viu instal·lada la dreta espanyola. Feijóo es desinfla cada cop que obre la boca. Una cosa és confondre el títol 1984 amb l'any de publicació de la novel·la, i una altra és fer una afirmació que no se sosté històricament. I no es pot parlar tan alegrement d'"ells i nosaltres" només per donar gust ideològic a l'auditori, i rematar-ho amb un "hi ha altres pobles que tenen alguns ciutadans que sí que ho fan". 

Això no vol dir que, en efecte, el terrorisme de signe islamista no amenaci la nostra llibertat, i que la societat europea no hagi de vigilar que els fanatismes religiosos no acabin desembocant en atemptats terroristes. Però en matèria de matar en nom de Déu, qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra.