La patologia prèvia
La pandèmia del Covid-19 ens posa a prova com a individus i també és un test d’estrès sobre el sistema polític d’aquest estat democràtic amb un estat del benestar fortament tensionat a conseqüència de la crisi econòmica i una arquitectura territorial no resolta, que fa complexa la gestió d’una situació inèdita que arriba en un moment de desconfiança institucional extraordinària entre el govern de Catalunya i Espanya.
En l’àmbit personal, en les situacions de gran pressió tothom té l’oportunitat de mostrar qui és i en alguns casos el que queda en evidència és la gravetat de les patologies prèvies que els nostres caràcters ja passejaven abans d’arribar el virus. Veiem com la insolidaritat s’estén, i també la solidaritat, la bondat i la generositat.
També veiem en l’àmbit polític com els països seriosos aconsegueixen que els seus ciutadans segueixin les recomanacions dels experts i dels seus líders. A Espanya, que continua tenint un problema d’antipolítica, de manca de cohesió entre la població i els seus líders, les decisions són difícils de portar a la pràctica. Potser per un dèficit de representativitat, potser per l’herència del franquisme, la patologia del descrèdit de la política s’alimenta de la corrupció i de la mala gestió de les situacions de crisi. Per exemple, trigar un dia i mig a concretar les mesures després d’anunciar un estat d’alarma que pot portar decisions traumàtiques i l’exèrcit al carrer.
Però políticament la perillosa patologia prèvia és la mal resolta arquitectura d’Espanya. És obvi que els virus no s’aturen a les fronteres i que s’haurà de mantenir la màxima cooperació en tots els àmbits a nivell espanyol, europeu i mundial. És evident que una situació excepcional com aquesta requereix mesures que hi estiguin a l’altura i la cooperació absoluta de les institucions, ja siguin polítiques o científiques, però un objectiu principal ha de ser guanyar eficiència a l’hora d’executar les decisions i l’eficiència augmenta com a més prop es fa del ciutadà. Recentralitzar les competències autonòmiques no és garantia d’una millor gestió de la crisi; la coordinació i la cooperació sense fronteres, sí.
La pandèmia exigeix la millor gestió i la millor coordinació, però afecta també la imatge de la política catalana després que el president Torra comparegués divendres a la nit afirmant que calia confinar tot Catalunya i deixant en suspens les conseqüències de l’afirmació. De fet, perquè la Generalitat no té competències per fer efectiu el confinament, ni pot exercir un control de fronteres ni pot tancar aeroports, ports o estacions de ferrocarril.
D’aquesta manera la crisi del Covid-19 ha actuat com un xoc de realitat que no és altre que Catalunya i el País Basc tenen entitat política i nacional i es resisteixen a deixar-se arrabassar les seves competències d’autogovern. El retorn de competències que de manera natural i fins i tot entusiasta farien algunes comunitats autònomes és un tabú en territoris que aspiren a més sobirania, especialment en la Catalunya post-Procés.
El govern espanyol no comença bé trigant a prendre decisions, anunciant un més que excepcional estat d’alarma i desapareixent un dia i mig abans de concretar unes mesures extraordinàries que afectaran la vida quotidiana i laboral de tots els ciutadans de l’Estat durant setmanes.
L’equilibri entre protegir la població d’un virus tan contagiós i evitar l’enfonsament econòmic no és fàcil, i venen setmanes d’angoixa col·lectiva.
L’estat d’alarma decretat per l’Estat és una piconadora política. Qui dirà ara que Espanya és l’estat més descentralitzat d’Europa quan les competències es laminen en poques hores i sense cap consulta amb la Generalitat? És una bufetada de realitat política d’un govern que no té cap intenció d’actuar com un estat federalitzant. La decisió s’imposarà i del cafè per a tothom i el 155 anirem a la recentralització pel coronavirus. Però la crisi sanitària exigeix tenir els ciutadans com a prioritat de qualsevol actuació.
La situació és greu i tindrem temps de valorar els resultats d’una decisió tan traumàtica. Mentrestant, l’exigència és la coordinació i la millor gestió en benefici de tots els ciutadans per sortir d’aquest drama.
INFORMACIÓ VERAÇ
Quan les coses es compliquen de veritat, tenir informació de qualitat és imprescindible i no valen les disfresses dels que fan passar gat per llebre. Per aquesta raó i ara més que mai l’equip de l’ARA continuarà treballant per explicar la situació del nostre sistema sanitari, la fragilitat d’una part de la nostra societat, l’esforç ingent i vocacional dels treballadors de la salut, els efectes polítics i econòmics d’aquesta crisi. La connexió del periodisme genuïnament digital amb els temps que vivim ens permetrà mantenir el nostre objectiu de fer periodisme lliure i compromès amb la nostra societat, ja sigui en paper o a través de tots els canals digitals. Un cop més ens posem a la vostra disposició agraint el suport dels lectors i els subscriptors.