Explicant el seu propi fracàs
Ha començat el segon capítol del judici i els testimonis polítics de pes compareixen davant del Tribunal Suprem sense aquella seguretat pètria que els donava la pàtina del poder i el control del BOE i la resta d'eines de l'Estat. Declaren els protagonistes del gran fracàs de l'Espanya democràtica, les seves paraules confirmen la incapacitat de fer política del govern Rajoy i mostren la convergència de les seves línies argumentals amb les de la Fiscalia. Escoltar Rajoy, amb aquella actitud tan seva de sempre preferir no ser-hi, mostra com va quedar atrapat entre la seva pròpia inflexibilitat –"ens van posar en una situació impossible", diu– i transmet la tensió amb aquells dels seus que volien que actués abans i de manera encara més radical. Soraya Sáenz de Santamaría desplegava davant del tribunal l'actitud saberuda fins a patinar donant lliçons que la defensa aprofitarà: "Si no es publica, senyor lletrat, no té efectes". ¿Com la DUI, per la qual es demanen penes de fins a 25 anys de presó als que van ser algun dia els seus interlocutors polítics? Sáenz de Santamaría va fer cara d'infanta per espolsar-se del damunt la responsabilitat de la violència policial de l'1 d'Octubre i serà Zoido qui haurà des respondre.
Al final, un gest de dignitat de Baños i Reguant contra l'ambient de normalització de Vox que va penetrant en l'esfera pública espanyola.
