El plaer de descobrir

Hi ha dies que l'actualitat ens regala una raó per a l'optimisme de dimensions còsmiques. Un grup de científics internacionals cooperen durant anys i construeixen la primera imatge d'un dels grans mites de la ciència, els forats negres, que contenen tots els interrogants sobre els límits de l'Univers. Ens mostren la porta de sortida del cosmos a les tres de la tarda d'un dimecres d'abril. La imatge comença a recórrer portades de diaris i telèfons mòbils i en poca estona en parla l'editor, el taxista, el poeta i l'enginyer que hauria d'haver estudiat astronomia. La imaginació que actua de motor de la recerca científica ha donat pas avui a una imatge que permetrà als científics continuar caminant sobre les espatlles dels gegants que els han precedit. En parlen amb passió i la comparteixen el taxista, el poeta i l'enginyer que volen saber. "El treball no es fa pel mèrit d'una aplicació –deia Richard Feynman–. Es fa per l'emoció del que es descobreix". I de cop tots els ciutadans del món tenen un nou perquè, que portarà a nous perquès que portaran a noves fites del progrés científic i a noves preguntes que cada cop faran més interessants les preguntes. La lliçó permanent de la ciència és que el que podem fer només és una fracció molt petita del que hi ha, i la lliçó que conté aquesta afirmació ens hauria d'ajudar a civilitzar-nos i procurar no moure'ns en cercle sense mirar al firmament.