De vegades el cavall de la història ens passa pel costat aixecant tanta pols que no ens permet veure’l. És el cas d’aquesta setmana sinistra per a Europa. En pocs dies Ucraïna ha quedat venuda, els EUA han deixat de ser els nostres aliats preferents i Rússia ha sigut rehabilitada per Trump, amb els saudites que van esquarterar un periodista fent de mediadors internacionals.
Els paràmetres que ens han servit durant dècades per descodificar el món ja no serveixen. La presidència de Donald Trump ha acabat amb les claus polítiques del món que va sortir de la caiguda del Mur de Berlín i també amb els codis econòmics i comercials del món de la globalització.
De moment, Europa només ha aconseguit expressar la seva indignació com una vella dama elegant sorpresa pels avenços tècnics i la mala educació americana: convocant els principals països a una reunió poc fructífera a París. La virtut europea s’ha trobat de cara amb un estimuladíssim llop de Wall Street. Per a qui hagi vist la pel·lícula The brutalist, recorda com la dignitat del culte jueu protagonista es troba a Carrara amb el constructor americà que li paga i l’humilia.
La pau a Ucraïna no es pot firmar entre Putin i Trump menystenint ni Ucraïna ni la Unió Europea si es pretén que sigui sòlida, estable i duradora. Acabar la guerra no significa garantir la pau, i Europa coneix molt bé les conseqüències d’imposar una pau humiliant que tard o d’hora es convertirà en una altra guerra.
Tres anys després de la invasió d’Ucraïna, el 24 de febrer de 2022, l’economia russa ha resistit, però la guerra de Putin no pot ser eterna. Rússia ocupa el 19,2% del territori ucraïnès amb unes baixes que es calculen en 800.000 morts o ferits en les seves files. Esclar que cal aturar la guerra, però negociant i no rehabilitant un Putin expansionista que va envair Ucraïna i no s’aturarà per restablir l’imperi posant en perill el flanc de l’est d'Europa i, per tant, l’estabilitat de la Unió.
En una cosa Trump té raó. Quan li diu a Europa que s’ha de responsabilitzar del seu futur. Com? Doncs amb la construcció d’una federació que es reforci amb polítiques comunes en matèria fiscal i de defensa. Més Europa és l’única solució per als països europeus en la jungla trumpista on avui sobreviurà el més fort, el més ric i qui estigui disposat a l’espectacle televisiu permanent.
Per això són tan importants les eleccions alemanyes. L’eix París-Berlín ha sigut sempre el motor europeu, però amb una Alemanya sotmesa a una profunda crisi de model econòmic i amb l’extrem adreta avançant també a França, l’europeisme està amenaçat. Els resultats de les eleccions alemanyes i, especialment, els resultats d’Alternativa per a Alemanya (AfD) condicionaran el grau d’acceleració de la construcció o la disgregació d’Europa. Condicionaran d’entrada si els països europeus s’endeuten per armar-se i alhora poden mantenir la viabilitat del seu estat del benestar.
Política interna
Amb un nou estil d’especulador de la construcció, però en la línia de la tradició republicana que demana recuperar el veritable poder de les mans dels buròcrates de Washington, Trump ha reiniciat també la sacsejada interna.
A bon ritme van caient les salvaguardes per mantenir el departament de Justícia a distància de la influència política. Per exemple, s’ha exigit a la Fiscalia que retiri els càrrecs de corrupció contra l’alcalde de Nova York, Eric Adams, i segons publica el Washington Post s’ha preguntat als candidats a alts càrrecs en temes d’intel·ligència i de l’administració de justícia si donen suport a la falsa afirmació que Trump que va guanyar les eleccions el 2020. La reforma de l’administració sembla que també es pot convertir en una purga ideològica.
Trump ha acabat amb els valors del soft power nord-americà i ha convertit els Estats Units en un país centrat en defensar els seus interessos comercials a través de la coerció. Només la fortalesa democràtica de les seves institucions el separen de moment de Rússia o la Xina. Les salutacions nazis de Musk i Bannon i les motoserres s’encarreguen mentrestant de l’espectacle de masses.
Els europeus i la piscina
El 2 d’agost de 1914 Franz Kafka va escriure en el seu dietari: "Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, classe de natació" (també traduït per "a la tarda vaig anar a nedar"). Kafka no podia ni imaginar l’infern que vindria després. Els europeus estem obligats a tenir memòria i evitar la desconstrucció de les institucions europees que han reforçat les nostres democràcies, la nostra economia i la nostra convivència pacífica. No és moment d’anar a la piscina.
