Diana Garrigosa, la valenta cuidadora

Diana Garrigosa ha sigut més que una cuidadora. Ha sigut la persona que ha fet costat a Pasqual Maragall fins a l'últim alè, però també ha sigut una professional i una dona amb caràcter. Economista, professora de l'escola Aula, militant històrica del socialisme fins al cisma amb el PSC, també va ser la primera dama que va voler discreció quan el seu marit era president de la Generalitat i es va convertir voluntàriament en la perfecta antítesi de la seva predecessora. Diana Garrigosa ha dedicat els últims anys a tenir cura del president Maragall, i la dedicació permanent a un malalt d'Alzheimer és exigent i cruel. Demana tones d'amor, infinites dosis de paciència, reinterpretar qui és la nova persona dins d'aquella a qui has estimat tant i adaptar-se a la capriciosa evolució de la malaltia. L'Alzheimer també demana sentit de l'humor, l'únic instrument per no tornar-se boig en els llargs i densos silencis, les converses en bucle, les desconnexions amb el passat més immediat i les obsessions amb el passat remot. Garrigosa ha fet millor la vida d'en Pasqual, que encara la reconeixia en els flaixos de memòria que la malaltia li permet de manera cada cop més esporàdica. Avui en Pasqual, el gran alcalde de Barcelona i el president honest, marxa una mica més lluny de nosaltres. Amb la desaparició de Diana Garrigosa s'esborra una de les seves últimes connexions amb un món i una vida per on van transitar plegats, agafats de la mà.