És Catalunya, estúpids

D'entre totes les trampes la negació de la realitat és una de les més comunes en política. El que durant anys es va qualificar d'afer intern i de suflé, el dinosaure a la sala que el PP i el PSOE intentaven tapar ha acabat amb la legislatura i desestabilitzant els partits espanyols. Vuit mesos després de facilitar l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, els independentistes l'han abandonat tombant-li la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. ERC i el PDECat renunciaven així a qualsevol capacitat d'influència efectiva en la política espanyola després que Sánchez decidís distanciar-se'n per por de negociar entre la fúria de la dreta. Sánchez ha començat una operació d'equidistància que pretén equiparar l'extrema dreta amb l'independentisme com si fossin populismes amb trets comuns disposats a acabar amb el règim del 78. Sánchez s'equivoca i només cal escoltar la Fiscalia en el judici als independentistes. El règim del 78 s'ha fet l'harakiri ell solet. Espanya té per davant decisions polítiques que marcaran dècades. Bàsicament en les eleccions a Espanya hauran de triar entre la involució democràtica i territorial o el canvi, el progrés i una nova forma de relació territorial basada en el respecte a la diversitat. El suflé ha esdevingut lava volcànica. La gran pregunta és si la majoria d'espanyols estaran a favor d'admetre la realitat –encara que no els agradi– o intentaran ofegar-la un cop més en la història.