Carta a un jutge decent
Benvolgut jutge decent,
Intueixo les seves llargues hores d’estudi, la dificultat de les seves oposicions i que ha anat curt de son durant anys. Fins i tot puc imaginar que, com que a la família no hi havia togues, va haver de treballar i estudiar com tants altres i es va barallar diàriament amb la falta de mitjans als jutjats. Vostè creia en la cosa pública i en el valor de les institucions, en la separació de poders i en una justícia justa. Avui, però, comença a avergonyir-se de l’ofici. De fet, no és greu, als periodistes també ens passa i als polítics ja ni l’hi explico. Potser encara el va sorprendre que el prestigi i la feina no servissin al magistrat José Manuel Sieira, i a tants altres, per mantenir o guanyar una plaça merescuda, i el va enrabiar la politització de les decisions d’alguns dels seus col·legues en temes com la Manada o altres de caràcter polític. Avui assisteix estupefacte a la cacicada de Carlos Lesmes i el seu amic Luis María Díez-Picazo, que han deixat la credibilitat del Tribunal Suprem a un nivell ínfim. Els ciutadans no sabran a què atenir-se, almenys durant dues setmanes, si havien de firmar una hipoteca, i ningú no es creurà que la decisió no hagi estat motivada per la pressió financera, perquè la rectificació mateixa així ho reconeix. Benvolgut jutge decent, li demano que continuï anant al jutjat encara que arrossegui els peus, i que mantingui l’honorabilitat del seu càrrec. De vostè també depèn la qualitat democràtica del país i la resistència de molts ciutadans a la degradació institucional que estem vivint.
