Estem preparats per a una altra pandèmia?
La pandèmia del covid-19 és una de les emergències més mortals de la història moderna. A pesar dels immensos costos que ha provocat, el G-20 i els organismes financers internacionals encara no han creat un marc de preparació i resposta davant una pandèmia capaç de gestionar la pròxima crisi sanitària mundial. En molts països, la despesa en salut és objecte de grans reduccions (o es manté en un nivell insuficient), d’acord amb les polítiques d'austeritat impulsades pel Fons Monetari Internacional, que sembla que tornen a estar de moda. L’any que ve el 85% de la població mundial patirà els efectes del descens en la inversió en els serveis del sector públic.
Tot just dos anys i mig després de l'inici de la pandèmia, s'ha tornat a pensar en la salut com si fos una despesa discrecional a curt termini, en comptes d'una inversió a llarg termini essencial per al benestar i la resiliència de les economies. Els dirigents internacionals ara posen el focus en temes com la inflació i la inseguretat alimentària, i han oblidat que les crisis econòmiques i financeres de l'actualitat són subproductes d'una emergència sanitària global que encara no està resolta.
El covid-19 encara mata deu mil persones per setmana, de mitjana, i la disparitat en les taxes de vacunació fa difícil predir el sorgiment de noves onades i mutacions devastadores i donar-los resposta. Els brots de covid-19 continuen provocant trastorns en la producció, la mobilitat de les persones i l'accés a tractaments per a altres malalties infeccioses. Encara no hem eliminat aquesta pandèmia que atempta contra dècades de progrés, i tampoc no estem preparats per a la inevitable aparició de la pròxima.
El Banc Mundial i l'Organització Mundial de la Salut calculen que per evitar una altra tragèdia com el covid-19 cal una inversió en el projecte de preparació de només 1,30 dòlars per persona. La comunitat internacional ha establert un fons per cobrir els 10.500 milions de dòlars que falten, però només ha generat uns 1.500 milions de dòlars.
Aquest exemple fa palès un problema més ampli. Com assenyala el Consell de l'OMS sobre l'Economia de la Salut per a Tothom, els països del G-20 i la comunitat internacional continuen aferrats a una mentalitat desactualitzada que divideix el món en "donants" i "beneficiaris", de manera que el marc de preparació i resposta davant una pandèmia seria un projecte caritatiu d’ajuda al desenvolupament en comptes d’un bé comú global en benefici de tots.
Per cobrir les necessitats mundials de finançament que requereix aquest marc fa falta un enfocament més holístic i ascendent, en què els països més pobres aprofitin de manera creativa el finançament per al desenvolupament, els mercats de capitals, els recursos locals i les eines de reestructuració de deutes per crear l’espai fiscal que necessiten per invertir en salut. A Barbados, per exemple, si l'OMS declara una altra pandèmia que afecti la regió, una clàusula als bons sobirans postergarà automàticament els pagaments d'interessos durant diversos anys sense perjudicar la qualificació creditícia del país.
Les clàusules de pandèmia com aquesta ofereixen la flexibilitat pressupostària a curt termini que necessiten els països, ja que redueixen de manera immediata i temporal la càrrega de deute dels seus governs en cas de futures emergències sanitàries.
En un context de pujada dels tipus d'interès i empitjorament de les perspectives econòmiques mundials, l'FMI adverteix que més del 60% dels països amb ingressos baixos i més del 25% dels mercats emergents ja tenen problemes de deute o estan en risc de tenir-ne. Però és possible fer servir els processos de reestructuració per satisfer les necessitats del marc de preparació davant de pandèmies dels països, per exemple mitjançant acords d'intercanvi de deute per salut, en què s'ofereixi alleugeriment del deute supeditat a la inversió en salut pública.
I cal parlar del més evident: la governança impositiva internacional. Un impost mundial a la riquesa pot generar els fons necessaris per resoldre la manca de finançament per al marc de preparació per a pandèmies, però cap país o organisme multilateral ha donat suport a una proposta d'aquesta naturalesa. El finançament de béns públics globals com aquest marc i la mitigació del canvi climàtic han de ser temes centrals de les converses en marxa per a la possible creació d'un impost mundial a la riquesa o a les transaccions financeres, i en la implementació del nou marc de tributació corporativa mínima de l'OCDE. Tot i que l'acord tributari beneficia sobretot els països del G-7, seria molt fàcil modificar-lo per redistribuir més ingressos impositius no recaptats en països d'ingressos baixos i mitjans.
No hi ha solucions màgiques: per assegurar que els sistemes sanitaris nacionals i els organismes de salut pública mundials estan més ben preparats per afrontar futures pandèmies, cal una visió diversificada que habiliti els països a reunir les inversions necessàries. Mentre que els països d'ingressos alts encara acaparen vacunes i comprometen sumes insuficients als congressos mundials de donants, els països d'ingressos baixos i mitjans ofereixen inspiració i guia sobre com generar l'espai fiscal necessari per aconseguir salut per a tothom.
Copyright Project Syndicate
