Quan un diari organitza un debat de filosofia moral, com els Diàlegs que l'ARA celebra a Pedralbes, es produeix un gran contrast de velocitats. El diari va de pressa i el diàleg vol temps. L’actualitat ens porta d’aquí a allà i el debat s’atura en profunditat en una idea. Els lectors hi arriben amb informació i marxen havent-la transformat en coneixement.
Dimarts va tornar a passar, en el Diàleg amb la doctora Remedios Zafra a propòsit de si és possible la vida bona en condicions de precarietat. La resposta negativa pot semblar òbvia, però el més interessant és el viatge fins a la conclusió (disponible a YouTube). Qualsevol aspiració de vida bona personal ha de tenir en compte les condicions de vida de la gran majoria, perquè si no la nostra felicitat no té sentit.
La UE ha filtrat la idea del kit de supervivència i de la instrucció militar per a civils a Europa, continent que s’ha passat el segle XX comptant milions de morts i ara es disposa a rearmar-se. Els xats indecents del Pentàgon de Trump, que entén la política com un xantatge, ens posen entre Rússia, que amenaça l’est, i els Estats Units, que amenacen Dinamarca, país de la UE. No gaire més lluny, el govern d’Israel, del presumpte criminal de guerra Netanyahu, parla d’una gran deportació de palestins, després d’haver perpetrat la gran matança a Gaza. Aquí és on som.
Els preparatius per a la guerra, encara que siguin en una fase inicial, tenen un cost en la nostra confiança i en els projectes de futur dels més joves, i converteixen l’aspiració d’una vida bona en una fantasia per a uns temps millors que ara no es veuen a l’horitzó.
