Estem en guerra. Guerra comercial planetària. I guerra literal a Ucraïna i Gaza. El clima s’enrareix a marxes forçades. Són guerres que ens impliquen a tots. La guerra és odiosa perquè genera odi: en lloc de veure persones veus enemics. Així és com l’ultranacionalista i ultraric Donald Trump es mira el món: se sent amenaçat pels pobres (la seva aporofòbia contra l'immigrant) i se sent amenaçat per la riquesa de les altres nacions. Un cop més, ha sortit a l’atac. El seu lideratge mundial no l’exerceix des d’un avantatjós paternalisme a mig camí entre la responsabilitat i el cinisme, pragmàtic i interessat, com havien fet els seus predecessors, sinó des d’una autoconfiança venjativa, des d’un orgull irat.
El segle XX va ser terrible, amb dues guerres mundials devastadores i cruents conflictes regionals o nacionals: descolonitzacions, el Pròxim Orient, Espanya, el Vietnam, els Balcans, l'Afganistan, l'Iraq, Ruanda... La potència destructiva es va disparar amb les armes nuclears i l’evolució tecnològica de les convencionals. A la segona meitat del segle es va estabilitzar un ordre mundial inestable amb dos blocs ideològics enfrontats. L’esfondrament de l’URSS va portar el miratge de la "fi de la història" de Fukuyama. Algú, ingènuament, fins i tot hauria pogut pensar que estàvem en el camí de la "pau perpètua" de Kant. La por climàtica havia de ser un imperatiu per avançar plegats. Tot això ha saltat pels aires.
La humanitat no aprèn la lliçó. Ha entrat en fallida la governança multilateral per resoldre els conflictes a través de pactes en fòrums internacionals. Estem de nou en el camí del xoc entre potències. El país abanderat de la llibertat, tant política com econòmica, està traint els seus principis. La col·lisió està servida. Trump té com a suport a la seva provocació geoeconòmica l’exèrcit més poderós del món. Té bones cartes, esclar, però el que està fent és extremadament perillós: ja ha començat a generar una inestabilitat global de conseqüències impredictibles.
L’home que va prometre acabar en quatre dies amb les guerres d’Ucraïna i Gaza està obrint una guerra comercial global inèdita. Als afectats per l’atac pràcticament només els queda entrar en aquest joc tan bèstia: si vols guerra comercial, tindràs guerra comercial. O això o submissió. Però quan l’enfrontament dels aranzels no només no resolgui el xoc, sinó que ens empobreixi i ens confronti més a tots, també als nord-americans, llavors què?
El segle XXI ha perdut el nord. Hem passat sense solució de continuïtat d’intentar salvar el planeta a barallar-nos pel mateix de sempre, per veure qui se n’aprofita més. De cop Trump ha fet oblidar la crisi climàtica. Si hi havia una guerra que havíem de lliurar era contra nosaltres mateixos, contra la depredació dels recursos naturals amb noves lleis compartides i solucions tecnològiques. Ara la solució màgica del president estatunidenc és frenar el comerç mundial i promoure més indústria nacional amb combustibles fòssils.
Trump ens aboca a una confrontació suïcida d’ell contra tots des del menyspreu a la democràcia, la cooperació, el clima, la ciència, l’educació, les coses que realment importen. És l’antítesi de la ponderació del bon governant. Vol provocar, vol fer por, vol mostrar l’autoritat de la força. A fe que ho està aconseguint. No vol convèncer amb el clàssic desequilibri d'incentius i amenaces, amb diàleg i seducció des d'una posició de superioritat. No, directament amenaça, humilia i menysprea enemics i amics. Així és i actua l’home més poderós del món. Ell contra el món. Diu que no té por i fa molta por. Anem cap a un cul-de-sac al fons del qual hi ha, altiu, un xèrif gens fiable amb una pistola a la mà apuntant-nos i somrient mefistofèlicament.
Estem en guerra comercial i preparant-nos per a més guerra explícita: el món es rearma. La dinàmica sembla imparable. Ara potser sí que anem cap a la fi de la història, però no pel triomf de la democràcia liberal i la llibertat econòmica global, sinó pel seu col·lapse a compte d’un autogol infligit pel líder del sistema. No pinta bé per a ningú, tampoc per als EUA, que renegant de la seva identitat política i econòmica, estan començant a perdre.
