L’estampida de Madrid
A inicis de la setmana passada es van anunciar restriccions i controls d’entrada i sortida a l’àrea perimetral de Madrid, donat l’augment dels indicadors d’expansió de covid-19.
Fins aquí bé. El problema és que es va donar un termini d’uns dies per aplicar-los. Resultat: dijous i divendres, el mateix trànsit que en una operació sortida d’estiu o Setmana Santa. Molts madrilenys no volen quedar-se setmanes tancats en un pis petit al mig d’una ciutat. Normal. A ningú no li agrada i tothom prefereix anar a la segona residència del País Valencià, Extremadura, Cantàbria o Andalusia.
Això és exactament el que va passar amb la primera onada de covid. I des de Madrid es va accelerar la propagació de la malaltia a altres comunitats. I això és el que tornarà a passar. Perquè dels milers de persones que han marxat cap a altres indrets, n’hi haurà d’asimptomàtics o d’acabats de contagiar. El problema principal, però, és que aniran a poblacions de dimensió mitjana o petita, zones rurals, de vegades. I són llocs on la capacitat hospitalària i d’UCI és molt justa.
No només provocaran que els residents d’aquestes poblacions tinguin problemes per ser atesos, sinó que poden fer que aquestes poblacions que no s’han confinat hagin de ser confinades. I, com a resultat final, tornarem a veure una expansió generalitzada de la pandèmia que pot portar l’economia a augmentar encara més una baixada que ja és prou preocupant.
Ja sé que estar-se tancat en un pis petit gairebé sense balcó i rodejat d’edificis de ciment no és agradable i es fa dur. Però el que no podem és pensar egoistament només en la nostra comoditat quan estem tractant de contenir una pandèmia d’efectes devastadors sobre les rendes familiars.
El pitjor de tot és que això ja va passar. No entenc per què es va donar un termini. Quan es decideix tancar una àrea, es tanca al moment i punt. Si a algú que no resideix a Madrid el deixen sortir demostrant que viu en un altre lloc, per què cal posar un termini?
Però en aquest país som així. No n’aprenem ni a la primera ni a la segona.
