L'estafa permanent

Un estudi ha revelat que les grans petrolieres occidentals han estat les grans beneficiàries de l’ajuda pública de vint cèntims que el govern espanyol va implantar davant l’augment del preu de la benzina, amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Les petrolieres, afavorides pel seu monopoli, van apujar els preus aprofitant que pagava l’Estat, és a dir, nosaltres, i es van quedar amb un 17% de l’ajuda pública. Les guerres, ja ho sabem, sempre surten a compte per a alguns. I aquest estudi confirma també el que ja sabíem: que sempre guanyen els mateixos. La pregunta és: fins quan?

Fa dies que em truquen sistemàticament, a mi i a vosaltres, en nom de diferents empreses per colar-me ofertes per canviar-me de companyia. Fa dies que no agafo el telèfon. De fet, li he agafat molta mania per aquestes trucades, sempre a hores inoportunes perquè totes les hores són inoportunes perquè et venguin el preu de la llum 0,000005 cèntims més barat, quan saps que et sortirà car te’l vengui qui te’l vengui i que les opcions que tens són limitades. Sí, ens podem apuntar a la llista Robinson, però qui s’hauria d’apuntar a algun lloc són les empreses, no jo. A sobre que m’emprenyen, més feina per a mi.

Fa poc vaig comprar un bitllet d’avió (procuro que no sigui més d’un a l’any), i l’empresa ha decidit que em dona un vol i una companyia que no he triat i es queda amb els diners. Per recuperar-los he de posar una denúncia o volar amb la companyia i els horaris que m’han assignat. El banc tampoc no pot (vol) tornar-me aquests diners. Estic d’acord que la clienta no sempre té la raó, però quan jo vull fer una trucada a aquesta empresa o a qualsevol altra de les que et truquen a hores inoportunes entro en un laberint kafkià ple de màquines que només et parlen d’opcions i de marcar números i, amb moltíssima sort, alguna t’atén en català. La impotència és màxima. El sistema t’engoleix. El que confies (ingènuament) que serà una gestió fàcil i ràpida es converteix en un malson. I com que no protestem en massa (ni prou), aquí no es mou ni una fulla. Parlant d’avions, diuen que a partir del 2024 ja no haurem de separar líquids ni portàtils al control de seguretat. És a dir, ens continuaran criminalitzant en nom de la seguretat (com també sabeu, un altre negoci ultramilionari del qual nosaltres només patim la humiliació) però ara ho faran escanejant-nos de dalt a baix i per dins i fora de la maleta. Si voleu intimitat, no sortiu de casa. A vegades no saps si emprenyar-te o plorar. Però triïs el que triïs, et sortirà a pagar.

Vivim amb la sensació d’una estafa perpètua perquè l’estafa és permanent. Quan no són els beneficis de les energètiques ho són els dels bancs, i quan no, et beneficia un títol monàrquic o un cognom heretat. I a tu vinga trucar-te persones que després desapareixen en l’univers de les reclamacions. Mentrestant, augmenta el risc d’exclusió social d’una part cada vegada més gran de la població i una altra part, la més petita, va omplint les seves arques de manera desproporcionada aprofitant qualsevol crisi, vingui d’on vingui. És la part que no patirà cap sequera perquè de les seves aixetes sempre surt aigua i de les nostres, desesperació. Ni pagant tenim els serveis que ens corresponen. Però és a nosaltres a qui el sistema ens fa passar pels raigs X i som nosaltres els qui desconnectem el telèfon. Naturalment que crisi per a ells vol dir oportunitat. Perquè és el moment oportú per portar-nos cada vegada més a l’extrem. Per això la pregunta torna a ser: fins quan?