Esquerdes

El laude del conflicte laboral entre Eulen i els seus treballadors del Prat fixa un augment salarial de dos-cents euros per treballador. Ho vaig llegir i no m’ho podia creure. D'entrada sembla que, esclar, dos-cents euros per dotze mesos per molts treballadors són molts diners. Però no és així, l'augment és per a 350 treballadors. És a dir, que per uns 800.000 euros hem damnificat centenars de milers de viatgers i hem posat en risc els ingressos de la principal font de negoci de la ciutat. Collonut. Ah, que no, que se sol·licitaven cinquanta treballadors més per poder tenir més descansos i l’empresa n’oferia vint-i-cinc. Sigui com sigui, el resultat és que hem creat un problema de milers de milions. Potser em falta informació. Però és igual. Encara que siguin dos milions. Som idiotes? Entenc que els diners públics no hi són per arreglar desacords privats entre els treballadors i l’empresa que els contracta, però és que estem davant d’un tema de vital transcendència per a l’economia i el prestigi de la ciutat.

No ho sé. A vegades penso que el sistema té esquerdes. L’última l’ha descobert una formiga que es va colar a la vitrina de la Dama d’Elx i que ha provocat que els polítics valencians hagin obert un procediment contra les institucions culturals de Madrid. Si una formiga ha penetrat en una obra d’art mil·lenària, ¿què podem esperar que passi? Esclar, esclar. És un gran problema i cal dedicar-hi el temps dels nostres dirigents.

Crec que hem perdut el nord i que tot funciona perquè temps enrere algú sí que va tenir criteri i es va dedicar al que realment importava. Tinc seriosos dubtes que això sigui així avui. I, ho sento molt, no és un tema d’Espanya, Catalunya o independències. És un problema profund de la nostra cultura. Té nom: declivi.