L’esport necessita nous comercials
El Pavelló Nord de Sabadell va viure durant el cap de setmana un exemple perfecte de com embolcallar un esdeveniment esportiu per fer créixer l’experiència de l’espectador. La Federació Catalana de Bàsquet, La Xarxa (de televisions) i els set clubs de la ciutat es van combinar per vendre de la millor manera possible l’All-Star de Copa Catalunya. La cinquena competició va semblar la primera i la falta de recursos es va suplir amb imaginació, professionalitat i col·laboració dels protagonistes.
El bàsquet és una oferta d’oci més que ha de competir amb el cinema o els concerts. Els clubs professionals haurien de tenir un grup de persones que es preocupessin del que passa al parquet i un altre amb gent que tingués com a prioritat el que es viu des de la graderia. La majoria d’entitats de casa nostra obliden que no n’hi ha prou promocionant la venda d’entrades sinó que és imprescindible preocupar-se d’aconseguir que aquests compradors de localitats disfrutin al màxim de la seva experiència, més enllà de si el seu equip guanya o perd. No es tracta de clonar la mentalitat americana, una cultura que els permet desentendre’s del joc per comprar menjar durant el partit. Això seria antinatural. Ni tan sols cal posar cheerleaders durant els temps morts. Ens hem quedat en l’anècdota i, sense entendre-la, hem caricaturitzat la manera ianqui d’entendre l’esport. L’actuació global que es busca és més complexa.
El primer objectiu hauria de ser saber què volen els aficionats. Els canvis provocats per la tecnologia no només afecten els esportistes, que els utilitzen per millorar el seu rendiment, sinó que també estan alterant la manera com els espectadors viuen la seva experiència. L’ús de xarxes socials o la consulta d’estadístiques és només la punta de l’iceberg. Els clubs han de ser capaços d’entendre-ho i, a més, de beneficiar-se d’aquest engagement per conèixer millor els seus fans. La falta de recursos econòmics no ha de ser un obstacle per intentar potenciar la gent que va al pavelló i els ingressos que genera. L’aficionat ha de sentir que té una relació que va més enllà de pagar uns diners, rebre una entrada i veure un partit.
La mateixa recepta és aplicable als patrocinadors, que ja no es conformen amb pagar uns diners a canvi d’un espai per promocionar el seu producte. El que ara busquen és associar la seva marca als esportistes o als clubs i connectar de manera més emocional (i, per tant, efectiva) amb els espectadors.