Esponja o pedra?

Dijous passat, el Diàleg de Pedralbes va tornar a fer honor al seu nom. Estàvem parlant sobre la diferència entre crisi, urgència i emergència amb la convidada, la doctora Ingeborg Porcar, i les conclusions van anar fluint: quan les societats no presten atenció als senyals de crisi és quan s’acaben trobant que, al final, han de fer front a una emergència que ho acaba paralitzant tot.

I els efectes de les emergències es poden multiplicar. Un metge de l’assistència primària explicava com a la consulta hi tenia molt sovint persones amb problemes d’inestabilitat emocional provocats per la pandèmia que estaven derivant en problemes físics.

Es poden prevenir les crisis? N’hi ha d’imprevisibles, però el llenguatge que fem servir quotidianament demostra que les tenim molt presents a la nostra vida, des de les típiques crisis de l’adolescència, la dels 40 o la de parella a les genèriques crisis existencials. El sol fet de tenir-les identificades, encara que després no s’acabin transposant exactament al nostre cronograma, ajuda a entendre i potser preparar i superar les sacsejades vitals que es poden acabar presentant.

Per tant, treballar en la gestió de les emocions, les personals i les col·lectives, i ser clars sense tremendismes sobre els problemes que ens podem acabar trobant, pot ajudar-nos a ser resilients, és a dir, ser com una esponja, que després de rebre la màxima pressió torna a la seva forma original. Les pedres no resisteixen millor la pressió inicial i no canvien de forma. Fins que es trenquen.