Per si a l’actualitat no li faltessin arguments apocalíptics (que culminen amb la pintada a França recordant-li a Carles III d’Anglaterra la invenció de la guillotina), el Congrés dels Estats Units ha rostit durant cinc hores el director executiu de TikTok, amb preguntes alarmades sobre si la Xina espia els 113 milions d’americans que porten l’aplicació al mòbil (a Europa són més de 150 milions). I, de fet, aquest divendres mateix, el govern francès ha prohibit la instal·lació de TikTok i de Netflix als telèfons professionals de funcionaris de l’estat (dos milions i mig de terminals) perquè aquestes aplicacions “presenten riscos en matèria de ciberseguretat i de protecció de dades”.
En matèria de ciberespionatge, hom no posaria la mà al foc per cap país (ehem) i menys per una dictadura, però qui més qui menys ha viscut el fenomen de parlar d’una qüestió i al cap d’un moment ha rebut publicitat sobre la qüestió, i, per tant, fa anys que som al cap del carrer que l’aparell que portem a la butxaca ens té ben controlats. Ho saben tot de nosaltres. I, de fet, si hi ha algun país poc o gens garantista amb la privacitat digital dels seus ciutadans són els Estats Units, sobretot comparat amb la protecció de dades que ofereix la Unió Europea.
D’això se’n diu “capitalisme de vigilància”, com recorda l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet a l’excel·lent llibre La democràcia mor al núvol. Hi diu: “A la butxaca porteu un supercomputador –més potent que el més potent del món de fa 25 anys– però el d’ara és més «conscient» del que passa al seu voltant”. I recorda que Facebook (companyia americana) ja va descobrir que era més fàcil modificar el futur que predir-lo, perquè hi ha una relació de causa i efecte entre el que veiem a les pantalles i el nostre comportament. Defensa de la nostra privacitat, sí, esclar. Però a tots els països.
