GameStop: l'especulació ens torna a seduir

Durant la pandèmia els estalvis de les famílies han augmentat, i ara tenim ganes de fer-los créixer; a més, els tipus d’interès estan en negatiu i difícilment podem trobar algun dipòsit atractiu a les entitats bancàries que ens doni un rendiment acceptable.

Per què passa això? Ens hem acostumat al que succeïa fa 10 anys, quan podíem trobar imposicions al 4% sense pràcticament risc, però amb inflacions al 3%. Ara això no passa, per la qual cosa s’han tornat a desfermar les ganes dels inversors minoristes d’invertir amb risc i de trobar rendibilitats atractives. Episodis com l’escalada del bitcoin o casos sonats com el de GameStop als Estats Units han donat ressò mediàtic a escalades en què s'ha arribat a multiplicar per 15 la inversió inicial.

Malauradament, hi ha molta gent que hi acabarà perdent gran part dels seus diners. Invertir en funció del que es diu en un fòrum com Reddit no és invertir, és especular sense cap criteri.

Quins criteris hem de seguir si volem invertir? Primer hem de tenir clar quina part dels nostres estalvis volem destinar-hi, i després hem de ser conscients del binomi rendibilitat-risc: a més risc tenim més rendibilitat, però també més possibilitats de perdre diners. També hem de pensar: per què volem invertir? És la pregunta clau. Si el que volem és preservar el capital, n’hi ha prou deixant els diners al compte corrent. Sembla que ens crema tenir-los quiets, però si tenim present que la inflació és negativa, no estem perdent poder adquisitiu, sinó tot el contrari. Si tinc els diners en compte corrent em donen el 0%, però la inflació anual del 2020 és del -0,5%; per tant, no fent res he guanyat un 0,5% de poder adquisitiu. Tot i això, els bancs sempre trobaran motius per intentar-nos convèncer que el millor és col·locar els diners en algun dels seus productes.

Si el que volem és preservar el capital i augmentar-lo lleugerament (perfil conservador), hauríem de buscar rendibilitat de l’ordre de l’IPC + 2 punts, i, tenint en compte que l’IPC està en negatiu (-0,5%), un objectiu de rendibilitat de l'1,5% el 2021 seria molt coherent. Si volem arriscar una mica més i tenim uns mínims coneixements d’economia, podem pensar quines són les indústries que canviaran el món els propers anys. Renovables? Seguretat? Tecnologia? Sostenibilitat? I entrar en un fons d’inversió que cobreixi aquestes temàtiques.

Com a minorista, invertiria sempre a través dels fons que podem trobar a les nostres entitats bancàries. És millor no posar tots els ous al mateix cistell, i per imports de menys de 30.000 € ens resultarà difícil poder fer una cartera ben diversificada nosaltres mateixos. A més, les inversions han de ser a mitjà o llarg termini; si no, ens costarà veure’n els resultats.

A manera d’exemple, tots som conscients que els envasos de plàstic perjudiquen el medi ambient i que tendiran a reduir-se. Les grans marques de consum es veuran obligades a mitjà termini a canviar els seus envasos. Serà el cartró? Serà el vidre? Seria coherent invertir en alguna empresa que produeixi envasos que no siguin de plàstic, però, com que he de diversificar, puc fer-ho a través d’un fons d’inversió que inverteixi en aquest tipus d’empreses.

Ara bé, si volem multiplicar els nostres estalvis en un període ràpid de temps, ja no estem invertint, sinó especulant, i tenim les mateixes probabilitats d’èxit que si anem a un casino. Els casos recents de GameStop o AMC Entertainment són exemples clars de pura especulació, rendibilitats irreals i moviments del preu de l’acció equiparables a una estafa piramidal. I en aquests casos sempre acaben perdent els últims a entrar-hi. Al mercat hi ha moltes variables que produeixen o que destrueixen distorsions: intentar jugar amb aquestes distorsions és un risc que un inversor minorista no es pot permetre, tret que estigui disposat a perdre tots els seus estalvis. Perquè, al final, mai sabem quan una acció deixarà de pujar o començarà a baixar.

Joan Torras Ragué és professor associat de finances d'EADA Business School.