Des del 14-F, la política ha entrat en l’espai de grisor d’unes negociacions que no avancen. Mentrestant, l’actualitat s’ha desplaçat al carrer, amb un seguit de manifestacions de participació bastant modesta però amb reiterats epílegs d’aldarulls violents. Fent honor un cop més a una malaltia crònica del sobiranisme, la por al què diran, les flames es despatxaven amb mitges paraules, alhora que s’organitzava un procés paral·lel als Mossos d’Esquadra. Va caldre l’incendi d’un cotxe perquè per fi els responsables polítics s’atrevissin a condemnar la violència.
Hi ha una situació de gran malestar i venen temps d’alta tensió. Gestionar el futur vol dir actuar: reordenar l’agenda prioritzant les urgències però amb mirada llarga, governar amb eficàcia, buscar els camins que, sense frivolitzar amb la pandèmia, permetin avançar en la recuperació. I això requereix lideratges solvents que no visquin en la por que els diguin traïdors.
Els empresaris, tradicionalment amants del perfil baix, han solemnitzat la seva preocupació amb una imatge combativa: els oradors al davant i els assistents enquadrats al darrere en actitud d’avançar. Cap on? I amb una consigna contundent: “Ja n’hi ha prou”. És legítim preguntar què pensen fer ells. Però si han fet aquest pas és perquè saben que la ciutadania està cansada.
La pressió creix. La formació de govern està visiblement encallada. Quin és el problema? Sense embuts: un partit d’ampli espectre, com JxCat -que va de la dreta més radical a l’esquerra passant per tot el que hi cap enmig-, sense la presidència de la Generalitat corre un risc alt de fragmentació. De manera que els que encapçalen el moviment tenen molts interessos per defensar. Tant és així que poden tenir la temptació de forçar unes noves eleccions per intentar recuperar la presidència perduda. Crec que seria calamitós per a tothom.
Tanmateix, en un moment tan delicat, per responsabilitat, s’han d’explorar les combinacions que calgui per fer possible un govern, com es fa en tants països europeus on abunden les coalicions complexes, abans d’allargar uns mesos més una interinitat dramàtica. Espavilin-se.
