Espanya vota ‘no’ al canvi
El canvi que havia imaginat Podem, el sorpasso que havien pronosticat les enquestes, no s’ha produït. Ni la baixada del PP. Al contrari, Espanya va votar ahir reforçar Mariano Rajoy. Ha emès un no a experiments a l’esquerra i un no a concessions a Catalunya o a la plurinacionalitat. La gran expectativa de canvi al voltant de les confluències d’Iglesias s’ha frustrat. La suma amb Esquerra Unida ha sigut una suma zero. Espanya gira de nou cap a la dreta i el centralisme. Rajoy tornarà a ser cap de govern perquè resulten inimaginables unes terceres eleccions. No estarien justificades. El vot d’ordre s’ha imposat, amb un transvasament de Ciutadans -castigat pel seu intent d’acord amb el PSOE- cap al Partit Popular i una baixada del PSOE, que tanmateix, malgrat perdre suports, ha aconseguit parar el cop i mantenir-se com a segona força quan tothom ja donava per fet que Iglesias superaria Sánchez.
A Catalunya les coses han quedat pràcticament igual. El dret a decidir es torna a imposar clarament i marca un mapa absolutament diferent del de la resta de l’Estat, també en l’eix dreta-esquerra. Tanmateix, En Comú Podem, que repeteix resultats i primer lloc, no ha aconseguit la crescuda anunciada, mentre que els partits independentistes també mantenen els escons i fins i tot sumen una mica més de suport percentual gràcies a ERC. En el camp unionista, el PSC perd un diputat però en vots queda tercer, per davant de CDC, mentre que en la batalla entre PP i Ciutadans guanya el partit de Fernández Díaz, que a més s’endú el diputat que cedeix el PSC.
La via espanyola és una via única i estreta, sobretot vista des de Catalunya. La remota possibilitat d’un referèndum, que alguns havien somiat de la mà d’Iglesias, s’ha demostrat il·lusòria. Espanya s’encamina cap a un govern del PP amb C’s, que sumats queden a només 7 escons de la majoria absoluta. És probable que ni tan sols calgui una gran coalició amb el PSOE. En qualsevol cas, a la Catalunya favorable al dret a decidir només li queda la possibilitat de seguir el seu camí, sense esperar cap gest del pròxim govern de Madrid. Espanya recupera l’estabilitat, però ho fa barrant el pas a la regeneració democràtica (la corrupció no ha passat factura al PP) i al replantejament territorial. Ho fa, doncs, al marge de Catalunya.