Espanya, entre els països d’Europa a la cua en R+D
El vell lema de Manuel Fraga per promocionar el turisme a l’Espanya franquista, aquell “ Spain is different ” que se li va acabar girant en contra per l’ús irònic que en va fer la població, d’alguna manera segueix vigent. Efectivament, en determinats camps Espanya segueix entre els països a la cua d’Europa. Per exemple, en un camp tan decisiu com el de la inversió público-privada en recerca i desenvolupament (R+D), sense la qual costa d’imaginar una economia amb futur.
Les dades parlen per si soles: és com si el també recurrent i franquista “ Que inventen ellos ” encara fos en part vigent. Un estudi sobre la inversió en R+D de l’oficina estadística europea, l’Eurostat, situa l’estat espanyol en una posició d’evident estancament. En l’última dècada pràcticament no hi ha hagut creixement, de manera que el que Espanya dedica a R+D segueix avui quasi exactament al nivell del 2006, un nivell, a més, que la deixa molt mal parada en comparació amb la resta de grans economies del continent. Espanya dedica a aquest concepte només l’1,19% del PIB (només un 0,02% més que fa una dècada), una xifra com la d’Irlanda i una mica per sota de la de Xipre, Estònia, Hongria, Itàlia o Portugal.
Amb una mitjana en el 2,03%, l’objectiu europeu per al 2020 se situa en el 3% del PIB, que és el que tenen països com Corea del Sud i el Japó. A Europa, els més ben situats són Suècia (3,25%), Àustria (3,09%), Alemanya (2,94%), Dinamarca (2,87%) i Finlàndia (2,75%). Aquesta falta d’evolució positiva d’Espanya en R+D denota un problema estructural de la indústria espanyola, inclosa la catalana, en conjunt poc atenta a la innovació, i una distància encara massa gran entre el món empresarial i l’universitari. El predomini de la petita i mitjana empresa fa que la inversió en aquest terreny encara sigui vista sovint més com un risc que com realment una inversió que costa d’assumir. I el fet que moltes firmes encara se centrin en el mercat intern també fa menys necessària la innovació. Tot plegat deixa Espanya en una posició de debilitat de cara a la incorporació d’alta tecnologia que garanteixi la seva vitalitat empresarial futura. És imperatiu que es produeixi un canvi de tendència, o la pèrdua de competitivitat i perspectives pot resultar letal en pocs anys.