El mateix partit (el PP) que acaba d’arrasar a les eleccions madrilenyes amb un 44,74 per cent dels vots fa només dos mesos va obtenir a les eleccions catalanes un 3,85 per cent, que, amb la llei electoral de Madrid, l’hauria deixat fora del Parlament. Aquesta diferència en els resultats d’un partit gran i de govern d’àmbit estatal en dos territoris significatius –més de quaranta punts i de gairebé la majoria absoluta a poder quedar fora del Parlament– és una dada insòlita. No passa enlloc. Només com a exemple, el partit d’Angela Merkel, la CDU/CSU, governa Baviera amb un 37 per cent i va considerar un desastre enorme obtenir a Baden-Württemberg un 24 per cent que el deixa a l’oposició. Tretze punts de diferència, no quaranta. Qualsevol observador, només amb aquesta dada, diagnosticaria que Espanya és un estat ingovernable perquè té actives unes enormes diferències i tensions entre territoris. Un mapa polític tan brutalment contradictori –que no trobes ni a França ni a Itàlia ni tan sols a la Gran Bretanya– és l’expressió d’un problema de fons sense resoldre. En aquest sentit, la contundència dels resultats de Madrid certifica que avui Espanya no té a l’abast cap fórmula política per ser governada amb estabilitat i eficàcia.
Vicenç Villatoro és escriptor
