Com puc escriure 'incórrer-hi'?

En l'article de dijous, sense ni adonar-me'n, vaig escriure "per no incorre-hi". I un lector, amatent, vol saber per què no escric "per no incórrer-hi", atès -diu ell- que emmudim la erra final i, per tant, escriure-la no vol dir pronunciar-la.

Deixant de banda els parlars valencians que la pronuncien sempre, no és gens clar que en estàndard aquesta erra hagi de ser muda. A "Hi va anar" és muda, però a "Va anar-hi" l'enclític postverbal fa que reaparegui en la majoria de dialectes orientals. Només els de transició i els nord-occidentals diuen "Va ana-hi".

Però, a més, l'IEC proposa pronunciar-la, en registres formals, fins i tot a conèixer-te , convèncer-vos , etc.

En un tast sobre el tema ja em vaig fer ressò de la brillant proposta de Joan Sales de mantenir-la sempre gràficament i indicar quan no sona fent servir l'apòstrof en lloc del guionet.

Alguns ho critiquen argüint que l'estàndard escrit no pot acollir tota la riquesa dialectal. No es tracta d'això, sinó de poder escriure les formes dominants de l'estàndard formal i informal sense alterar la grafia d'una mateixa forma gramatical.

Obviant el valencià, és molt minoritària la pronúncia de la erra final a incórrer-hi o conèixer-ne , tot i que s'entén que un registre molt elevat la vulgui mantenir. Fabra ja va fer el pas d'usar l'apòstrof darrere consonant ( anem's-en ) i, de la mateixa manera que serveix perquè la s soni sonora, també podria servir algun dia perquè la r no sonés a incórrer'hi o conèixer'n .