Escopinyes i exs

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, es va espolsar les puces, a propòsit de la victòria electoral d’Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, amb aquestes paraules: “Per a un socialista és dificilíssim anar a un debat a parlar de canyes, d’exs i d’escopinyes”. La superioritat moral de la frase fa sobretot pena. Com quan veus –em sap greu treure el tema– un ex amb una nova parella i, quan giren cua, aparentment tan feliços, els poses a parir.

Aquesta victòria del PP fa que aquí ens posem a calcular què passarà amb Catalunya. ¿Pot guanyar el PP les properes eleccions espanyoles? ¿Als barons socialistes els farà il·lusió que el govern de Pedro Sánchez indulti algun indepe empresonat, quan tenen eleccions autonòmiques i el seu electorat és aporellos? Per als que diuen que no hi ha d’haver taula de diàleg i que “com pitjor, millor”: Isabel Díaz Ayuso no és un “com pitjor, millor”. No és Vox, encara que els tingui allà, donant suport (com Ada Colau té els d’en Valls). A la celebració de la seva victòria hi havia banderes gais. Que ningú la confongui (ho dic per Carmen Calvo) amb una fatxa racista i homòfoba de manual. Fer-ne la caricatura del feixista és com quan ens deien “nazis” als catalans. L'única cosa que aquesta senyora comparteix amb Vox, però també amb els socialistes, és el “Todo por la patria”. I el todo, com ja sabem, és todo. Isabel Díaz Ayuso, com els de Forocoches, que la inspiren, té una cosa que l’esquerra espanyola, sempre tan ofesa, s’hauria de fer mirar: sentit de l’humor.

Jordi Cuixart ha sortit a la portada del New York Times com a anomalia política. Pedro Sánchez, que podria perdre les pròximes eleccions, ha de pensar si passarà a la trista història ibèrica com el que, com Mariano Rajoy, tampoc no va fer res de res per solucionar la injustícia. I no fer res tampoc no li farà guanyar cap punt davant dels votants de la de les escopinyes.

Empar Moliner és escriptora