Escolta, Europa: el Catalangate vulnera drets fonamentals!
No hi ha cap mena de dubte. El centre de recerca Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, s'hi refereix amb una claredat absoluta en la conclusió de la seva investigació titulada Catalangate, sobre l’ús de Pegasus, un software amb què s’ha espiat líders polítics i activistes independentistes, però també advocats i periodistes: “La nostra investigació ens permet visualitzar el que probablement és una operació extensa per situar una porció significativa de la societat civil de Catalunya sota vigilància durant anys. Aquesta operació ha resultat en la vigilància total de polítics catalans”.
L’afirmació és d’una gravetat extrema. Una part significativa i destacada de la societat civil ha estat sota vigilància durant anys. I els polítics catalans han patit una vigilància total. Uns fets que ens recorden les pràctiques d’aquells estats que són fora dels estàndards europeus, estats amb una qualitat democràtica qüestionable.
Fruit de la feina de Citizen Lab, i de l’article publicat a The New Yorker pel premi Pulitzer Ronan Farrow, hem confirmat el que ja sospitàvem: que des del 2015 hi ha hagut una xarxa d’espionatge massiu contra l'independentisme. Ens trobem davant del cas d’espionatge més gran que hi ha hagut mai al món amb Pegasus i el més gran que s’ha produït a dins de la Unió Europea en les darreres dècades. De fet, l’abast, a hores d’ara, és inimaginable, i podria superar les dues-centes persones espiades. Fa temps que els catalans patim les conseqüències de la impunitat amb què actuen els poders de l’Estat sota les ordres del govern espanyol.
Des de l’esclat de l’escàndol de l’espionatge massiu a l’independentisme, un esglaó més en la persecució a una minoria nacional, he denunciat el risc que això representa per a la democràcia i per als valors europeus. Ho he fet en les múltiples entrevistes a la premsa internacional, molt impactada pel Catalangate, i també en les reunions institucionals que he mantingut en la visita d’aquest mes d’abril a Europa Central. Interpel·larem el Consell d'Europa i la Comissió Europea, i farem servir tots els mecanismes de les Nacions Unides per protegir els nostres drets. A Brussel·les, he instat persones clau de les institucions europees a fer un pas endavant en la denúncia i la demanda d’una investigació a fons sobre aquest escàndol i he alertat que la inacció d’aquestes institucions, especialment de la Comissió, pot establir un precedent greu per a la protecció dels drets de la ciutadania europea. Hem de tenir en compte que sovint la reacció del govern espanyol depèn directament de la pressió internacional que rep.
La Unió Europea ha d’exigir als seus estats membres el que exigeix a Rússia o a la Xina. No pot mirar només Polònia o Hongria quan es vulneren els drets humans i en canvi mirar cap a un altre cantó quan es tracta d’Espanya. Brussel·les ha de tenir el valor de posar fi als dobles estàndards o seguirà posant en risc el ja malmès projecte europeu. Si, contràriament al que demanava el Washington Post en el seu editorial, Espanya no és condemnada per la naturalesa desenfrenada de les activitats de “hackeig” contra l’oposició política catalana, s’estarà donant ales a règims autoritaris perquè vulnerin els drets civils de la seva dissidència interna.
Escolta, Europa!, demano. I precisament, “Escolta, Europa. Europa ets tu” ha estat l’eslògan de la campanya que mesos enrere vam engegar des del departament d’Acció Exterior i Govern Obert per fomentar la participació de la ciutadania catalana a la Conferència sobre el Futur d’Europa (CoFoE) i per fer sentir la veu de Catalunya a les institucions europees. Volem fer sentir la nostra veu, però també que la Unió Europea ens escolti i reaccioni quan es vulneren els nostres drets com a ciutadans europeus.
Amb el Catalangate ha caigut la màscara de “la agenda del reencuentro”. El govern central ha usat la taula de diàleg amb el Govern com una operació de màrqueting polític, una foto. L’executiu de Pedro Sánchez ha simulat un diàleg que no ha existit, mentre s’espiava, de manera massiva i estructural, polítics catalans, els seus entorns i fins i tot els seus representants legals. Hem vist com la ministra de Defensa, en seu parlamentària, admetia l’espionatge preguntant-se “Què ha de fer un estat quan algú vulnera la Constitució? Quan algú declara la independència?” i deixava clar que tot s'hi val per preservar la sagrada unitat d’Espanya, fins i tot sacrificar els valors democràtics.
Però és ara, quan el mateix govern espanyol afirma que els mòbils de Margarita Robles i del president Pedro Sánchez també han estat intervinguts, que la Moncloa té pressa per saber què ha passat. Intenten passar de botxins a víctimes? En tot cas, si els aparells del president i la ministra han estat espiats, hi ha hagut una fallida en la seguretat molt greu que requereix explicacions. Tot plegat és inacceptable, calen moltes explicacions. Les exigim a Espanya, i també a Europa.