590.000 vots en escoles segregades
Aquest podria ser un resum de l’evolució de la segregació escolar a Catalunya: maig del 2008, el Síndic de Greuges publica el seu primer informe sobre la problemàtica; maig del 2023, la segregació escolar continua sent uns dels problemes més greus del nostre sistema educatiu. Hem perdut 15 anys.
En aquests anys hi ha un punt d’inflexió, la signatura del Pacte Nacional contra la Segregació Escolar el març del 2019. El Pacte va aconseguir situar la segregació escolar en el centre de l’agenda política educativa i, amb més o menys consensos, ha permès l’activació de mesures dessegregadores i l’inici del desenvolupament d’un nou marc normatiu. Tot i així, encara queda un llarg camí per recórrer.
Un fet que ho demostra és l’existència, ara mateix, de 400 centres (la gran majoria a la xarxa pública) on s’agrupen altes proporcions d’infants i adolescents vulnerables en termes socioeconòmics. Malgrat que són centres on es concentra la pobresa, paradoxalment, també són escoles extremadament riques i diverses en termes de cultures, ètnies, llengües, colors de pell, religions, orígens. Són centres amb màxima riquesa on es concentra la màxima pobresa de la nostra societat.
Aquest diumenge, alguns d’aquests centres esdevindran col·legis electorals i fins a 590.000 veïns i veïnes del barri visitaran una escola segregada per depositar el seu vot. Així, aquest dia, la composició social dels centres reflectiran la realitat del seu entorn, a diferència del que succeeix durant el curs escolar. Famílies amb fills i filles en edat escolar s’acostaran a votar a l’escola del seu barri, tot i que potser els seus fills no hi estudien. Paradoxalment, les famílies que formen la comunitat educativa d’aquests centres no hi seran convidades el dia dels comicis, ja que moltes d’elles ni tan sols tenen dret a vot.
El procés de tria escolar genera molta angoixa a les famílies, i sovint, en la cerca de la millor opció, rebutgen l’escola del seu propi barri. No obstant això, compartir aula amb infants i adolescents de diverses procedències permet superar prejudicis i estereotips i posar en pràctica valors com la tolerància, la solidaritat, el respecte i l’empatia, i fomenta el desenvolupament del pensament crític. Aquesta experiència ofereix una perspectiva més àmplia del món, i prepara així els nostres fills i filles per a un futur cada vegada més divers. En definitiva, la diversitat a l’aula és un valor afegit desitjable per a totes les escoles.
Per contra, la uniformitat en la composició social de les aules produeix efectes nocius: impedeix la socialització dels infants i els adolescents en la pluralitat, cosa que ens aboca cap a una societat fragmentada i, al mateix temps, afecta greument l’alumnat més fràgil perquè vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i afavoreix el fracàs escolar i l’abandonament prematur.
El fenomen de la segregació escolar és complex i no es produeix de manera espontània ni es deu únicament a la tria escolar que fan les famílies o a les estratègies dels centres per seleccionar alumnat més afavorit. Hi ha uns responsables que convé identificar clarament: el departament d’Educació i els governs municipals.
En aquesta nova legislatura que estem a punt de començar cal que els nous alcaldes i alcaldesses accelerin de manera urgent la implantació de mesures que permetin reduir la segregació escolar als seus barris i municipis. Els ajuntaments tenen un paper fonamental en la detecció de l’alumnat vulnerable, en el disseny de zones educatives, en la planificació adequada de l’oferta educativa i en vetllar perquè la distribució de la matrícula viva es faci de manera equitativa.
D’altra banda, és essencial que els governs locals liderin la implicació de tots els agents en l’assoliment d’una ciutat inclusiva i cohesionada, de tothom i per a tothom, començant per l’escola. Els centres educatius han de ser llocs d’acollida per a tothom i han de treballar plegats per millorar les oportunitats educatives de tots els alumnes de la ciutat. Fora de l’escola, els altres espais de convivència comuna no poden ser segregadors, han de reflectir la pluralitat dels nostres infants i adolescents. Paral·lelament, no hem d’oblidar que la inclusió no és possible sense la implantació de mesures compensatòries per a aquells infants i adolescents de la ciutat que, per raons d’origen o d'estatus social, topen amb més obstacles a l'hora de desenvolupar el seu projecte vital.
