Llegeixo a l’ARA que “un estudi pioner realitzat a Catalunya alerta que el 70% de les noies abandonen la pràctica esportiva durant l'adolescència” (i que abandonin vol dir que en feien). L’han coordinat les doctores Anna Puig-Ribera i Montserrat Martín-Horcajo, que diuen: "La menstruació és un tema que apareix molt. Els canvis corporals fan que se sentin incòmodes i insegures. [...] Les pors creixen i la roba esportiva, que és curta i estreta, no hi ajuda. Tenen la sensació que si es taquen una mica es notarà molt".
Hi ha una edat (als deu o dotze anys) en què tens la regla però encara no et pots o no et saps posar un tampó. I llavors –com a Verano azul– potser no et banyes. Som legió les que hem dit, tres cops al mes: “Profe-mha-vingut-la-regla”, per no fer piscina. Però la regla –si no fa mal– no ha d’impedir els diversos esports. "Tinc una mica de por perquè vull fer escalada, però amb això de la regla no sé si podré", diu una de les noies de l’estudi. I afegeix: "Fa vergonya, perquè, al veure una persona tacada, sí que segurament tothom té el pensament d'«Ai, com és que no es canvia?»".
La por de tacar l’hem tingut totes. Però escalant o representant Medea o fent una marató (vaig fer una marató amb la regla). El fet que alguna roba esportiva sigui estreta afecta nois i noies. Es corre o es fa halterofília amb malles, perquè així no se t’enceten els engonals. Al futbol, per exemple, la roba és ampla. Anar en banyador –ensenyar el cos– fa vergonya. Però a algunes d’elles i a alguns d’ells. Elles potser se sentiran més observades i jutjades. Cert. És cert també que alguns banyadors “d’uniforme” estan molt mal pensats per a aquestes edats: transparenten pèls i mugrons, les talles són ridículament estàndard, i arrapen massa. He vist nois patint amb un eslipet de bany que semblava un tanga posat al revés.
Vinc d’aquella època en què vam abraçar el tampó com la revolució de la igualtat. Els anuncis prometien que podries nedar, muntar a cavall... Que ara, a l’era de les copes menstruals i les compreses que es renten, no convertim la regla en l’anomalia de les nostres àvies.
