

Això sembla una escalada bèl·lica, però a base d'aranzels a les importacions. Els Estats Units imposen a Mèxic i el Canadà un 25% d'aranzels als seus productes i el Canadà respon amb un altre 25% als dels Estats Units, especialment en acer, eines i equip esportiu. Trump fixa en un 10% l'aranzel als productes xinesos i la Xina replica amb un 15% al pollastre, el blat de moro, el blat, el cotó, la soja i els derivats làctics. Els Estats Units imposen a Europa un aranzel del 25% sobre l'acer i un 10% a l'alumini i la UE respon amb aranzels del 50% al bourbon i altres productes emblemàtics, com els pantalons Levi’s i les motocicletes Harley-Davidson. Indignat, Trump ha amenaçat amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques. La guerra.
Bé, voldria explicar el meu punt de vista. Focs d'artifici. Això no va enlloc. Per què? Doncs perquè els Estats Units es trobaran que si la Xina, la Unió Europea, el Canadà, Mèxic i el Japó, grans economies mundials, comercien entre si sense aranzels ells seran els únics que en quedaran fora. Això és com quan, de nens, al pati del col·legi, amenaçaves amb no jugar a futbol si no et donaven el lloc de davanter. Si per això no hi havia partit, els altres cedien. Però si hi havia altres nens per jugar, el que et quedaves avorrit en una cantonada eres tu, i aprenies un concepte essencial per a la vida i l'economia: la força de negociació depèn de les alternatives de les quals disposa l'altra part.
Els Estats Units estan plantejant uns aranzels unilaterals, per producte i país, a territoris que continuaran comerciant entre si. Si volen quedar-se fora del partit, endavant, que ho facin. Però la resta continuarem jugant a futbol i, tard o d'hora, s'adonaran que quedar-se fora del partit els fa més pobres.
No és el mateix una política aranzelària al segle XIX que al segle XXI. El comerç mundial oscil·la entre el 50% i el 60% del total de PIB del planeta. Els Estats Units representen un 11% de tot el comerç mundial. Si no juguen o imposen regles de joc inacceptables, la resta podrem seguir sense ells.
I amb avantatge, perquè tindrem més volum per intercanviar. La UE representa un 15% del comerç mundial, més que els Estats Units. I si bé representen una part important de les nostres exportacions, vendrem a altres països el que estan comprant als americans.
Aquesta escalada, en un món globalitzat, no durarà gens.