Es deia Yaiza

Es dirà Yaiza. Ens diuen que és el nom d’un poble molt bonic de l’illa de Lanzarote que van visitar fa poc. L’INE diu que n’hi ha 14.000 a l’Estat, esclar que bona part a les Canàries. Ens acostumem ràpid al nom. Naixerà a l’estiu en any olímpic. I si acaba sent atleta?

Es diu Yaiza. És una nena tímida. És filla única. De pares separats. Però, al cap i a la fi, potser això no té res a veure tenint en compte que al seu voltant no hi ha les persones més extravertides del món. Va plorar el primer dia que li va tocar a anar a escola. I el segon. I el tercer. I ara, en canvi, té un grupet d’amics de classe als quals ha convidat al seu aniversari. A casa té una gata, però no és cap impediment perquè li hagi posat el nom d’una de les agents de la Patrulla Canina.

És d’idees fixes. Si vol gelat per postres no es conformarà amb el boníssim iogurt patrocinat pels Minions que li deixen a taula. Iaia, ja sé que em falta més de mig plat per acabar, però vull anar a jugar al sofà amb la cosineta. Ningú més content que ella en perdre el títol de la més petita de la família, sempre que li deixin agafar la bebè en braços (com que és d’idees fixes, no es conforma amb fingir-ho). El títol que no sembla que hagi de perdre mai és el de la nena més ben pentinada, almenys mentre el papa segueixi tan implicat en aquesta missió.

De vegades s’amaga entre les cames del seu pare fent veure que no vol participar en el joc, fins que comença a treure el cap demanant protagonisme. Li agrada xutar la pilota. Hi té molta traça i més força a les cames del que podria semblar en un cos tan petit. Potser serà futbolista. O potser metge. No ho acaba de tenir clar quan juga amb els seus cosins. Superheroïna?

A casa té dues habitacions, la de dormir i la de jugar, i, tot i això, la majoria de les nits acaba dormint a la del pare. M’expliques un altre conte? Es desperta amb un canvi de guàrdia. Esmorza amb el iaio, que col·lecciona fotos seves davant el got de llet, i tots dos se’n van xino-xano cap al col·le. És feliç. Tots els nens haurien de ser-ho.

Es deia Yaiza. Hauria fet cinc anys el 31 de juliol, però dilluns passat la seva mare, si és que aquesta és la paraula adequada, la va deixar sense futur. Aquell dia ja no va anar a classe ni a la seva extraescolar de teatre. Potser hauria acabat escollint ser actriu.

Els tiets

El passat dilluns 31 de maig, la Yaiza, una nena de quatre anys, va morir assassinada per la seva mare a Sant Joan Despí