Els temps estan canviant
"Acosteu-vos, bones gents, vingueu d'on vingueu. Vosaltres que us adoneu de l'aigua que va pujant sabeu ben bé que aviat us podeu ofegar. Si creieu que val la pena la vida i us voleu salvar, apreneu a nedar aviat o us ofegareu. Perquè els temps estan canviant". Així comença una de les cançons més emblemàtiques de Bob Dylan. I sí, la societat canvia, el món evoluciona, tot va massa ràpid i els efectes disruptius es fan notar en molts àmbits, la qual cosa provoca, més que els canvis en si, la necessitat que es produeixin canvis. D’aquí en surten unes quantes revolucions que fan que mirem el futur amb uns altres ulls, que comencem a imaginar la societat que ve i que tinguem la capacitat d’empoderar-nos per fer efectius aquests canvis.
Una de les revolucions que més impacte està causant és la tecnològica. Nous estris, aparells, ginys, programes, algoritmes, dades, noves tecnologies que permeten canviar dinàmiques, circuits, maneres de treballar, que ens transformaran la vida a una velocitat que no som capaços d’imaginar. Una revolució disruptiva que en condiciona moltes altres. Intel·ligència artificial, computació quàntica, 'big data', robots, internet de les coses, nous materials com el grafè i un llarg etcètera d’innovacions transformaran radicalment el nostre dia a dia, i això que ara sembla ciència-ficció esdevé pràctica a marxes forçades, imposa una nova realitat vital i deixa molts interrogants damunt la taula.
En paral·lel, la nova societat necessita canvis profunds en alguns aspectes que fins ara no eren a l’agenda dels qui prenen les grans decisions. Així, la sostenibilitat ambiental, que minimitzi els efectes del canvi climàtic, és una necessitat pràcticament de supervivència. O la revolució pendent en el món de l’educació, en què els valors han canviat i els mètodes d’educació s’han d’adaptar no només a aquests nous valors sinó també a la nova societat que arriba. O també, parlant de valors, hem de ser capaços de complementar els immensos avenços que es fan en tecnologia amb més humanisme en tots els sentits de la paraula. Amarar la tecnologia d’humanisme és l’equilibri necessari per aconseguir que aquest món que arriba sigui millor.
No tinc cap dubte que el segle XXI serà el segle de les dones. Les societats faran grans canvis en els propers anys en aquesta direcció que aniran en la línia de respectar els drets de les dones i d’impulsar polítiques d’igualtat i equitat, però també caldrà que hi hagi una feminització dels centres de decisió política, empresarial, social.
Fixem-nos encara en un altre col·lectiu que hi té molt a dir en relació al futur que ens espera: la joventut. Avui la gent jove té altres maneres d’entendre la vida i els seus valors. Els seus costums i maneres de fer han canviat radicalment. Per als joves, per exemple, les pantalles, que els més grans amb prou feines sabem interpretar, són el seu món, el seu entorn natural. Estem parlant de generacions que pràcticament per primer cop en la història de la humanitat ho tindran més difícil que les generacions dels seus avantpassats. Tenen nous reptes i noves maneres d’afrontar-los. Tenen nous valors i noves maneres d’expressar-los, tenen altres maneres de relacionar-se i això també conformarà aquest nou món que arriba, sobretot si ho sabem respectar.
I així podríem seguir analitzant tot un seguit d’aspectes econòmics i socials que condicionen el futur de manera important. Les migracions serien un altre d’aquests elements tràgics que ens marquen i que només es poden entendre a partir de les desigualtats econòmiques, de la pobresa endèmica i de molts anys d’imposició i explotació d’uns països en relació a uns altres.
Finalment, una de les reflexions necessàries de cara al nostre futur col·lectiu més immediat és precisament com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tots aquests reptes. En aquest posicionament també hi pot haver una oportunitat, un nou 'momentum'. Al cap i a la fi, molts d’aquests grans canvis plantejats, República inclosa, tenen relacions molt directes. Entendre-ho i saber-ho interpretar és clau.
Per cert, ¿i la política? Doncs la política també hauria de canviar radicalment per adaptar-se al nou món. Per desgràcia, va tard. Així ho cantava Dylan: "Veniu, ministres, diputats, escolteu-me de grat, deixeu lliures les portes, no detureu pas ningú. Atenció! Els endarrerits són els que ho perdran tot. Deixeu el vostre vell camí, ja no serveix; ¿no sentiu aquest vent que us trenca els vidres i fa trontollar les parets? És que els temps estan canviant".
