República i virtut cívica

Expresident del Parlament, professor col·laborador de comunicació de la UOCManuel Serra i Moret va ser un dels presidents del Parlament de Catalunya a l’exili. Socialista i catalanista, va formar part de diversos governs de la Generalitat i va ocupar el càrrec de president del Parlament, havent arribat a disputar la presidència de la Generalitat, també a l’exili, a Josep Tarradellas. Serra i Moret era un catalanista d’esquerres i, per sobre de tot, republicà, en el sentit més ampli del terme. Serra i Moret va escriure diversos tractats i va aprofundir d’una manera més que notable en el concepte republicà de la política i els seus valors. Defensava, per exemple, que “l’esperit públic és una nota distintiva de tot pensament republicà que no és un plany, ni una enyorança, ni una impotència, ni un desencís, sinó una afirmació, un exèrcit, un instrument útil al món, un poble que es projecta en l’avenir, que l’anticipa, que el domina i sap convertir una desfeta gairebé decisiva en una victòria orgànica, constructiva, total” ( El Poble Català, Mèxic, juliol de 1942).

Serra i Moret parla d’esperit públic, precisament com un dels elements nuclears del republicanisme. I aquest esperit públic no és altra cosa que l’anomenada virtut cívica.

Els quatre valors fonamentals del republicanisme són: llibertat, igualtat, fraternitat i virtut cívica. Els tres primers són els que han quedat en l’imaginari col·lectiu, entre altres coses, i sobretot, perquè França va protagonitzar la revolució més important del segle XVIII a Europa i pràcticament al món. “ Liberté, egalité, fraternité ” ha esdevingut el lema oficial de la República Francesa.

Avui a Catalunya els termes republicà, República i força republicana s’han normalitzat del tot. Fins fa poc el patrimoni, gairebé en exclusiva, el tenia per raons òbvies Esquerra Republicana, però això avui ja no és així. I s’ha normalitzat perquè precisament l’horitzó polític d’una part importantíssima d’aquest país és precisament la República. Amb tot el que això comporta. No hem d’oblidar tanmateix que la República és més que tenir estat propi, i el republicanisme comporta tot un seguit de valors, alguns dels quals i al llarg dels anys han estat o perseguits o, senzillament, ignorats.

També és molt important tenir en compte com s’ha arribat a aquesta situació. A ningú se li escapa que tot el que hem viscut en els darrers anys a Catalunya ha tingut protagonistes diversos. Les institucions, els partits polítics, però, d’una manera molt especial, la societat civil, la gent. I és aquí on torno al concepte que crec fonamental per interpretar de manera correcta tot allò que hem aconseguit, que no és poc, i haver arribat fins on hem arribat, que és molt lluny: la virtut cívica, valor republicà fonamental i que consisteix essencialment en la predisposició a participar en els afers públics en defensa de la llibertat i el bé comú. I en aquest àmbit és on la República Catalana ha nascut forta. D’acord que encara no està implementada, d’acord que encara estem en un estadi indefinit, d’acord que queda molt camí per recórrer, el més difícil i complex. Però no podem obviar que la base de tot plegat es troba en la gent que al llarg dels anys s’ha mobilitzat, s’ha compromès i ho ha fet pacíficament i a partir d’uns valors. Sembla una anècdota sense importància però no ho és quan desenes de milers de catalans i catalanes es desplacen a Brussel·les, fa pocs mesos, i donen una lliçó de civisme espectacular que deixa bocabadats no només flamencs i valons sinó també una part important de l’opinió pública europea. Hi ha una certa manera de fer les coses a la catalana -efectivament, els catalans fan coses- que porta implícits aquests valors.

I és en aquesta hora complexa i difícil que vivim -amb una pressió asfixiant de l’Estat des de tots els seus estaments; amb dubtes, massa dubtes, certament, en els partits polítics, que jo no criticaré perquè els intento entendre; amb un horitzó potser desdibuixat- que ens hem d’aferrar a la virtut cívica. La que ens ha permès començar a imaginar la República, dia a dia, pas a pas, persona a persona. I la que ens permetrà complementar l’acció de govern, que ha de construir República i defensar les institucions, i començar a construir de facto la República real, de la qual ens hem dotat i que volem efectiva. Per això no es pot perdre la perspectiva de la unitat, que tothom és necessari, i que la societat civil, la gent, té un paper fonamental. Efectivament, República és llibertat, igualtat, fraternitat i, sobretot avui, virtut cívica.