Erdogan, un aliat massa incòmode?
La història de Turquia del segle XX va estar marcada per cops d’estat que no sempre van donar pas a un govern democràtic. El record de les dictadures militars continua present en l’imaginari de la societat. En aquest sentit, el fracàs del cop de divendres passat hauria de ser una bona notícia per a la democràcia turca. Les seves conseqüències, però, no auguren un futur esperançador. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha interpretat l’intent fallit de derrocar-lo com “un regal de Déu” per fer net a l’exèrcit, a la judicatura i en més àmbits, com indiquen les notícies de les últimes hores. Ara bé, confondre la justícia amb la venjança tindrà greus repercussions en la ja malmesa democràcia turca.
Erdogan ha sortit enormement reforçat del cop d’estat fallit. Des del seu retir estiuenc i amb l’ajuda de les noves tecnologies, Erdogan va emplaçar els seus seguidors a sortir als carrers per salvaguardar la democràcia turca. Milers de turcs van obeir la consigna desafiant el toc de queda i van impedir que el cop triomfés. La majoria, però, no ho van fer en defensa de la democràcia, sinó en suport del seu líder. Un líder que l’últim any ha dut el país a una perillosa deriva antidemocràtica que s’ha traduït en nivells de divisió social mai vistos i en una espiral de violència que podria arribar a fer témer un esclat civil. La democràcia a Turquia perilla més que mai.
Fa temps que el concepte de democràcia defensat pel senyor Erdogan s’allunya cada cop més dels estàndards europeus. La celebració periòdica d’eleccions per si sola no converteix un país en una democràcia. La falta d’un sistema constitucional de pesos i contrapesos al poder executiu ha posat en greu perill l’estat de dret i les llibertats fonamentals dels ciutadans turcs. Els últims dies s’ha reobert el debat sobre la reintroducció de la pena de mort per castigar els autors del cop d’estat fallit. Si això acabés passant, podria suposar la suspensió immediata de les negociacions d’adhesió a la Unió Europea. En cas de violació greu i continuada dels principis de llibertat, democràcia, respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals, així com de l’estat de dret, la Comissió pot recomanar la suspensió de les negociacions. Tanmateix, és poc probable que això acabi passant, a causa dels interessos estratègics que vinculen la UE i Turquia.
L’acord assolit amb Turquia sobre la gestió de la crisi dels refugiats ha minimitzat les crítiques de la UE contra l’agreujament de la situació interna al país. L’acord preveia revitalitzar el procés d’adhesió amb Turquia, en punt mort des de fa anys. Dels 35 capítols que formen part de les negociacions d’adhesió, només se n’han obert 15 i se n’ha tancat un de manera provisional. El govern turc ha demanat l’obertura de cinc capítols, tots ells bloquejats per Xipre. N’hi ha dos d’importància cabdal per redreçar el curs de la democràcia turca. Es tracta dels capítols 23 i 24 sobre justícia, llibertat i drets fonamentals. Si la UE vol recuperar el seu rol democratitzador aquesta podria ser la seva última oportunitat. La liberalització de visats per als ciutadans turcs podria ser el resultat més tangible d’aquest acord i tindria un impacte molt positiu en el futur d’unes relacions marcades per dècades de desconfiança. Un dels punts més polèmics de les negociacions és l’adequació d’acord amb els estàndards europeus de la llei antiterrorista turca, sovint utilitzada per empresonar periodistes i dissidents polítics.
Alhora, Turquia és un aliat fonamental de Washington en la lluita contra l’Estat Islàmic. Tanmateix, el suport nord-americà a les milícies kurdes afiliades a les Unitats de Protecció Popular (YPG), considerades una organització terrorista per Ankara, és un punt fonamental de fricció. La reacció del president Erdogan a l’intent colpista ha provocat un nou deteriorament de les relacions amb els Estats Units. Erdogan acusa el seu antic aliat, el clergue Fethullah Gülen, autoexiliat als Estats Units, de ser l’instigador de l’intent de cop d’estat i n’exigeix l’extradició immediata. Durant quasi 24 hores, el govern turc va tancar l’accés aeri a la base militar d’Incirlik, un punt estratègic des d’on opera la coalició internacional que lluita contra l’autoanomenat Estat Islàmic, com a tàctica per forçar l’extradició de Gülen.
Malgrat haver sortit reforçat internament del cop, la reputació internacional del president turc s’ha vist molt deteriorada i, en conseqüència, les seves relacions amb Occident. Per tornar a ser un aliat fiable, Erdogan haurà de demostrar que està disposat a anteposar la democràcia plena a la seva desmesurada ambició de poder.
