El període congressual a Esquerra Republicana de Catalunya continua. Ara, després d’haver elegit la direcció, toca definir l’estratègia política que determinarà l’evolució del partit. Això és una anomalia que convé corregir estatutàriament: a una direcció li ha de correspondre una estratègia política. Elegir les persones que han de comandar el partit ha de comportar debatre sobre la política que aquestes persones proposen dur a terme. Parlem, està clar, d’un plantejament polític estratègic, no de simples declaracions d’intencions.
La llarga campanya per presidir ERC ha estat marcada per un defecte polític que malmet la profunditat necessària del debat: el personalisme. Per tant, farem bé d’aprofitar aquestes setmanes fins a la celebració del Congrés sense posar pel mig cap particularisme personal. Està en joc el futur de l’esquerra independentista.
En aquest sentit, des de Nova Esquerra Nacional manifestem que participarem de les ponències polítiques i estatutàries en els següents aspectes que considerem claus.
Primer, definir estatutàriament que la presidència i la secretaria general del partit s’han de centrar en l’enfortiment de l’organització i no concórrer en processos electorals. L’objectiu és fer d’ERC una eina política de país amb capacitat de definir el marc de l’estratègia política que impregni el conjunt de la nostra presència institucional, i no a l’inrevés. Les causes finalistes del nostre partit, la independència nacional i l’emancipació social, requereixen una Esquerra autocentrada, fonamentada en una militància crítica distribuïda arreu de la nació tan extensivament com sigui possible. Ser un partit de lluita i de govern que pretén superar el marc juridicopolític que ens encotilla socialment i nacionalment implica necessàriament situar l’organització en la primera línia de la intervenció política. La manera d’assolir un partit fort en tots aquests sentits és fent que les màximes responsabilitats directives s’hi dediquin en exclusiva.
Segon, la línia política estratègica del partit s’ha d’impulsar assegurant la rearticulació de l’esquerra independentista. Els suports perduts que s’han acumulat els darrers anys tenen el comú denominador d’haver desestimat Esquerra com el partit preferent en els camps de progrés i nacional. De fet, la pèrdua de suport del conjunt de l’esquerra independentista és un escenari clarament lesiu per al conjunt de la política catalana, ja que enfront d’un espai de progrés i nacional debilitat la dreta nacionalista i l’extrema dreta tenen més camp per recórrer. Per això fins a les eleccions municipals de 2027 és prioritari reforçar la identitat política d’ERC a l’esquerra independentista.
En aquest sentit, val a dir que discrepem d’aquelles fórmules acrítiques que pretenen fer créixer el partit desdibuixant-lo de la seva identitat política en un afany per agradar a tothom, que no ha comportat altra cosa que la pèrdua de fins a 2.000 militants en els darrers anys. D’altra banda, som contraris a desfer-nos del nostre posicionament estatutari independentista, perquè és possible créixer essent independentistes, com ha quedat demostrat fins al 2018-19. Perquè un problema principal del partit ha estat no tenir prou cura de les seves bases socials independentistes en els darrers anys, i perquè a la República s’hi arriba per la via de la mobilització política independentista, per molt que costi arribar-hi. I, des d’aquest punt, que conjuga l’esquerra amb la voluntat d’esdevenir estat, reprenem la proposta de convocar una conferència catalana de les esquerres independentistes i sobiranistes, de manera que compartim una estratègia general com a bloc nacional i de progrés per al conjunt dels Països Catalans.
Altres qüestions importants s’hauran de dirimir en aquest procés congressual i la nostra participació serà constant i productiva en totes les ponències que es produeixin, siguin a iniciativa dels equips ponents o bé a proposta de les veus militants. Ara bé, les dues qüestions que tornem a exposar aquí, model de partit i estratègia centrada en l’esquerra nacional de base independentista, són les que durant tota la campanya vàrem anar explicant arreu entre la militància, i ens consta que, més enllà dels resultats finals a la segona volta del congrés de desembre, són qüestions que tenen una àmplia acceptació entre la militància d’Esquerra Republicana de Catalunya. El nostre propòsit és argumentar-les i defensar-les.
Finalment, demanem expressament a la militància que persisteixi a participar en aquest important període congressual, tal com ha fet fins ara. És de vital importància per a Esquerra Republicana de Catalunya. Ho és per al país. I ho és per marcar el nord de l’esquerra independentista. Ara, més que mai, cal fer front al desànim per continuar endavant. Persistència.
