L’època de les parelles en crisi
Les vacances d’estiu són una de les èpoques en què emergeixen més fàcilment els problemes de parella i per això el setembre és un mes prolífic pel que fa a separacions i divorcis. Per aquest motiu, potser a molts espectadors els és útil veure la docusèrie Couples therapy (Terapia de pareja), que ha estrenat Movistar+. Són nou episodis de mitja hora en què la psicòloga i terapeuta matrimonial Orna Guralnik passa consulta amb quatre parelles diferents. El programa no té res a veure amb alguns realities que es van fer fa anys en què posaven càmeres a les cases i seleccionaven els millors moments de les discussions familiars perquè, després, uns pseudoterapeutes fiscalitzessin la baralla minut a minut.
En aquest cas, tot es desenvolupa en el context de la consulta privada. Showtime, la cadena responsable del format, va reproduir el despatx que Guralnik té a Manhattan en un plató de televisió. L’única diferència és, per tant, la presència de les càmeres. Quatre parelles en crisi van acceptar el repte de gravar les seves sessions de teràpia. El programa, a més, té un afegit molt interessant: veiem com Orna Guralnik periòdicament també assisteix a la consulta d’una assessora clínica, una mena de mentora professional que l’ajuda a aprofundir en els casos que està portant i a analitzar-se a ella mateixa en relació a alguns dels conflictes que ha de gestionar.
El programa ens situa en una posició de voyeur privilegiat i ens permet el luxe de valorar els conflictes d’altri amb una facilitat sorprenent. Té alguna cosa d’addictiu. És impossible no posicionar-se. Evidenciem la lleugeresa amb què detectem els problemes de les altres parelles i elaborem resolucions però, en canvi, ens podem resistir a afrontar els dilemes propis. A més, la curiositat per saber com acabarà aquella parella, si serà capaç de superar la crisi o decidirà posar punt final a la relació, és un ganxo indubtable. Couples therapy és interessant perquè no hi ha teatre. Transmet molta veritat. Com a espectador, a més, et permet observar tot allò que va més enllà del relat dels protagonistes: el llenguatge no verbal també dona molta informació. La manera com la parella s’asseu al sofà, la negativa a mirar-se l’un a l’altre... El punt de vista de les càmeres sempre es manté al mateix nivell que els protagonistes, de tal manera que visualment no els mostra com si fossin els ratolins d’un experiment sinó que se’ls garanteix una dignitat televisiva. Els plans frontals els situen a un nivell molt similar al de l’espectador, cosa que facilita l’empatia i la proximitat. També es fa palès l’esforç per mostrar el rol de la terapeuta i subratllar el paper de mediadora equànime fins i tot en circumstàncies molt complexes.
Ara que les estadístiques asseguren que venen setmanes difícils per a moltes parelles, Couples therapy pot ser l’excusa idònia per abordar els vostres propis problemes o fins i tot el detonant perfecte per adonar-vos que sols estaríeu molt millor.