Epi i Blai no són blancs

Llegeixo que “s'han incorporat a la família de Barri Sèsam dos personatges nous, amb la pell de color marró fosc, amb l'objectiu que petits i grans puguin abordar la qüestió del racisme”. Es diuen Wes i Elijah.

És evident que qualsevol afany per reflectir la diversitat i combatre les desigualtats des dels llocs d’influència és necessari. A la majoria de sèries que veiem i que es consumeixen arreu hi ha personatges d’arreu, amb diverses sexualitats. Però en aquesta sèrie de ninots no té cap sentit incorporar-hi dos personatges de pell fosca, perquè els altres ninots no són pas blancs. El famós Monstre de les Galetes (que pel bé de la correcció política ara menja verdura) és blau. I els no menys famosos Epi i Blai (Bert i Ernie, en versió original) són groc i carbassa, respectivament. El Dràcula que compta obsessivament, un altre dels humans de la sèrie, és lila, i diria que és per això que el gelat del mateix nom va ser també del mateix color (per sort, mai l’hem vist ingerir el seu aliment preferit, que per cert és ric en ferro, i és per això que s’ha salvat de convertir-se en un xarrupador de nutritiu suc de tomàquet). I la nena Prairie Dawn, que diria que en castellà es va traduir per Alicia Calixta la Lista, és de color rosa. Ara el que passarà a Barri Sèsam és que tots els personatges seran de colors irreals excepte en Wes i l’Elijah, que, esclar, automàticament quedaran connotats. No sé si aviat veurem la mateixa operació a Els Barrufets.

La idea té tan bones intencions com la d’anomenar “tiona” la suposada femella del tió. El tió és un tronc. No és humà. En diem el tió, en masculí, perquè és de gènere masculí, de mateixa manera que diem la vara de sant Josep en femení i no se’ns acut de buscar-li un equivalent masculí que es digui “var”. Amb ve baixa. Si no, jo ja hi seria dins.