Com fer que una entrevista sembli perfecta

La presentadora Oprah Winfrey acaba d’entrevistar, per al seu programa d’AppleTV+, Will Smith, que acaba de publicar un llibre amb les seves memòries. La conversa esdevé apassionant, emocionant, plena d’històries, amb unes quantes llagrimetes, moltes rialles i un vincle entranyable entre els dos protagonistes. Winfrey té el do de convertir qualsevol entrevista en èpica. Però val a dir que en la majoria de casos sempre obeeix a un patró de conducta que té més de teatral i de superficial que de periodístic. Són molts els presentadors que han decidit imitar el sistema per la seva eficàcia a l’hora d’arrossegar l’emocionalitat de l’espectador. El mètode imbueix l’audiència de la sensació d’haver presenciat un diàleg exquisit. Es tracta de seguir els següents passos:

1. Iniciar la conversa fent la pilota al convidat d’una manera aclaparadora. “Són les millors memòries que he llegit mai” i “M’ha agradat tant el teu llibre que amb aquesta entrevista l’únic que vull és fer justícia al llibre i vull fer-te justícia a tu” són algunes de les frases que Winfrey diu a Smith. Ella sembla fins i tot torbada per l’emoció i fa com si s’eixugués una llagrimeta.
2. El convidat aleshores s’ha d’extasiar amb les paraules de la presentadora i exhibir fins a quin punt l’ha commogut aquell reconeixement. Obedient, li retorna el gest de fer-li la pilota.
3. En aquest punt ja s’ha creat l’atmosfera perfecta perquè l’èxtasi dels interlocutors s’encomani als espectadors, no pels arguments ni a través de la raó, sinó per la necessitat humana i primària de voler experimentar el mateix plaer. Del que es tracta és de predisposar emocionalment l’audiència a voler gaudir d’aquella sensació d’embriaguesa pel moment compartit.
4. Per no perdre el clima, el presentador o presentadora ha de sublimar cada resposta del convidat, com si cada fragment del seu discurs fos una història meravellosa sense precedents. Winfrey fins i tot evita ficar cullerada en algunes incoherències o argumentacions dubtoses. Tot, absolutament tot el que diu el convidat, és fascinant i provoca un entusiasme insòlit. I el que no és fascinant, senzillament, fa molt riure. De fet, el mateix Will Smith explica que el riure és l’eina més eficaç per fer abaixar la guàrdia dels espectadors i fer-los més vulnerables.
5. El convidat basarà qualsevol explicació al voltant del seu jo, adoptant l’actitud d’oferir a l’audiència un missatge transcendent i útil per a tot el món, pràcticament d’autoajuda. La seva vida i la seva experiència són l’eix de referència per a la resta del planeta. La presentadora només haurà de fer com si fos el Sant Grial.
6. Per tancar l’entrevista, es tornaran a fer la pilota mútuament, subratllaran els moments d’emoció i les llàgrimes que s’han eixugat i s’acomiadaran de l’audiència.

Missió complerta. La sensació de benestar i aprenentatge que imbuirà l’espectador li recompensarà l’hora d’entrevista, encara que el resultat de la conversa sigui tan efímer que l’endemà serà incapaç de treure’n cap conclusió ni recordar-ne cap gran moment.