Entrarem en recessió?

Com a home americà d’una certa edat, conec unes quantes persones a qui els metges han avisat que són prediabètics. Això vol dir que tenen prou presència de sucre a la sang per posar-los en risc de patir diabetis del tipus 2, tot i que encara no en mostrin cap símptoma. La bona notícia és que poden reduir bastant aquest risc si perden pes, milloren la dieta i fan més exercici. Però cal que s’hi posin aviat si volen evitar problemes de salut seriosos.

No, això no és cap columna de consells mèdics. Però em venen al cap analogies mèdiques quan observo les dades econòmiques recents. Els Estats Units probablement (probablement) encara no han entrat en recessió. Però l’economia sembla clarament prerecessionària i els legisladors –que ara mateix és, bàsicament, la Reserva Federal– s’han de moure ràpidament per esbandir els riscos d’un empitjorament econòmic seriós.

És evident que la Reserva Federal (Fed) es va equivocar en no abaixar els interessos la setmana passada; certament, ho hauria d’haver fet mesos enrere. Desgraciadament, no podem tornar enrere. Però el comitè de mercat obert de la Fed, que estableix els interessos a curt termini, podria (i hauria de) fer una retallada substancial, probablement de mig punt percentual, en lloc del seu habitual quart de punt, a la seva propera reunió, prevista per a mitjans de setembre.

I només podem esperar que la recent caiguda dels tipus d'interès a llarg termini, que reflecteix les expectatives de futures retallades de la Fed, sigui suficient per evitar una caiguda econòmica gratuïta.

Per què diem que l’economia sembla prerecessionària? El factor més important és la taxa de desocupació, que ha crescut gradualment els últims mesos. L'informe d'ocupació de divendres va activar la regla Sahm, que diu que un augment prou gran de la taxa d'atur és un fort indici que ha començat una recessió. Molts economistes, inclosa Claudia Sahm, que va concebre la regla, creuen que, per diversos motius, les coses no seran tan desastroses com semblen. Però, així i tot, la situació és preocupant.

No són només les dades oficials. Les enquestes privades i el brunzit general també apunten a una economia afeblida. La valoració del mercat laboral per part dels consumidors enquestats pel Conference Board ha empitjorat, i Amazon ha avisat que els consumidors semblen prudents, etc. Res d’això indica clarament una recessió, però assenyala un risc creixent de recessió en un futur pròxim.

¿Estic 100% segur que tindrem recessió tret que la Reserva Federal es mogui i abaixi els interessos? Esclar que no –no hi ha certeses en economia, ni en la vida en general–. Però els legisladors trobar una certesa absoluta per poder actuar normalment acaben movent-se tard.

Així doncs, com hem arribat aquí? La Fed va apujar les taxes d’interès sobretot com a resposta a la pujada de la inflació del període 2021/22. No m’hi vaig oposar: no crec que tinguessin cap altra opció, tenint en compte el risc percebut que la inflació es podia enquistar com va passar als anys 70.

Cap a la segona meitat de 2023, tanmateix, era evident que la por d’un retorn als 70 estava fora de lloc: la inflació baixava gradualment sense necessitat d’anys d’augment de l’atur, com alguns economistes proclamaven erròniament.

Però la Fed no va respondre a la baixada de la inflació abaixant els tipus, segurament perquè volia esperar-se a tenir la seguretat que la inflació havia tornat a l’objectiu establert. (Un altre exemple de com esperar la certesa farà que et moguis massa tard.) Fins a cert punt, la Reserva Federal podria haver estat víctima d’un engany estadístic: les xifres oficials van mostrar un creixement mensual de la inflació a principis del 2024, però, com ja vaig escriure llavors, sembla més un soroll en les dades que no pas alguna cosa que passés realment.

Malgrat tot, més enllà d’això és difícil no pensar que d’alguna manera la Fed ha quedat paralitzada per un cas d'estrès posttraumàtic relacionat amb la inflació. Com que ha rebut fortes crítiques per haver anat tard a l’hora d’apujar les taxes quan va començar la inflació, ara pot ser que ho compensi no abaixant-les quan la inflació ha començat a caure. Durant molt de temps, la nostra economia ha aguantat notablement bé tot i els interessos alts. Ara es comencen a veure les esquerdes.

El que resulta especialment molest de la situació actual és que pot ser que obtinguem una derrota quan teníem la victòria a tocar. Fins ara, els Estats Units han aconseguit bàsicament el que els economistes consideraven impossible: un aterratge suau, en el qual hem aconseguit abaixar notablement la inflació sense una alta desocupació. Però ara estem un risc alt de patir molt de dolor innecessari només perquè el pilot s’ha esperat massa a aixecar el morro de l’avió.

Encara una altra cosa: si la Fed abaixa els tipus al setembre, probablement s’enfrontarà a una tempesta de crítiques dels republicans, que l’acusaran d’intentar ajuda Kamala Harris a derrotar Donald Trump en la cursa electoral. I sí, una retallada dels tipus probablement ajudaria els demòcrates, sobretot perquè ajudaria a reconèixer com de bé els Estats Units han mantingut la inflació sota control.

Però els polítics no haurien d’influir en la decisió de la Reserva Federal, i espero que no ho facin. Perquè el fet és que la necessitat de grans retallades de tipus és aclaparadora; la Fed actuaria políticament si no respongués a aquesta causa econòmica simplement perquè s'acosten les eleccions.

Copyright The New York Times