Barcelona, la marca educativa es consolida

La necessitat de donar resposta a l’actualització del sistema educatiu s’ha instal·lat amb força a Barcelona, i per extensió en altres indrets de Catalunya, i s’ha convertit en hereva dels neguits que han sacsejat de manera cíclica l’educació a casa nostra. Aquesta nova primavera educativa ha rehabilitat el record de les valuoses aportacions de moviments com el de l’Escola Nova, nascuda a començaments del segle XX, que les circumstàncies històriques van malbaratar.

Com succeïa aleshores, la preocupació per la transformació de l’educació no és un tret privatiu d’una única zona del planeta, sinó que es tracta d’un anhel compartit en diferents països, on buscar alternatives a l’educació tradicional s’ha convertit en una urgència.

El protagonisme de Barcelona en aquest terreny, on centres educatius públics i privats assagen fórmules de transformació educativa que, un cop calibrades, aspiren a convertir-se en una alternativa a la situació actual, ha construït un relat engrescador, que aporta valor al canvi sistèmic.

En el terreny de les realitzacions concretes, en els darrers tres anys han aparegut projectes com l’impulsat per la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, l’Escola Pia de Catalunya o la FEDAC, que han seguit els passos de centres públics o privats, com el Col·legi Montserrat, que en el seu moment van replantejar-se la manera d’educar, o han sorgit plataformes com l’Escola Nova21, que, amb diferents suports, aspiren a convertir-se en catalitzadors dels canvis.

El discurs disruptiu, encomanadís, ha contagiat famílies, centenars de centres educatius, entitats de la societat civil, universitats i la mateixa administració, i ha despertat l’interès d’ensenyants, gestors d’institucions educatives i experts en educació de fora de Catalunya.

A tall d’exemple, durant l’últim any i mig educadors de l’Argentina, Bèlgica, el Brasil, Colòmbia, França, Holanda, Itàlia, Mèxic, el Perú, Portugal, l’Uruguai i Xile han visitat les escoles dels jesuïtes on s’aplica el projecte Horitzó 2020, unes visites que sovint han anat acompanyades de cursos de formació sobre els canvis implementats.

Aquest interès creixent va empènyer la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i la Fundació Jesuïtes Educació a organitzar el I Simposi Internacional Barcelona / Educació / Canvi el juliol de l’any passat, que aquests dies tornem a celebrar amb una segona edició a la qual s’ha afegit, com a coorganitzador, el Col·legi Montserrat. El simposi té l’afany de donar a conèixer als 250 participants provinents de diferents països les experiències innovadores que s’estan duent a terme en centres tant de titularitat pública com privada perquè valorin si els canvis poden ser implantats als entorns on viuen i treballen.

L’edició d’enguany introdueix un nou element central que cal considerar: els resultats de la primera avaluació de l’impacte que el projecte Horitzó 2020 ha tingut sobre l’alumnat i el professorat implicat en la transformació de les escoles. En poques ocasions s’ha sotmès un projecte innovador a una avaluació externa, que no mesura només els resultats acadèmics sinó també les competències emocionals, actitudinals i digitals, i que inclou algunes destreses i habilitats no cognitives que la innovació persegueix com a objectiu a assolir. Tot plegat per aconseguir saber si s’assoleix el repte que desitgem: contribuir de manera determinant al creixement integral de la persona.

Ens trobem tot just a l’inici d’un camí llarg i complex, però els resultats de l’avaluació apunten en la bona direcció. L’informe final recull els canvis que ja s’han detectat en els marcs mentals dels joves. La creença que el treball en equip permet fer més progressos en l’aprenentatge que el talent individual és una troballa valuosa.

Al juliol, quan es va celebrar el primer simposi, auguràvem que Barcelona anava camí de convertir-se en un hub educatiu reconegut com a referent internacional de la innovació educativa. Durant els últims mesos s’han afegit nous actors a les múltiples iniciatives d’innovació que hi ha en marxa, la feina feta ha començat a arrelar i l’administració ha refermat el seu compromís amb el canvi.

Hi ha molts ulls posats sobre el que es fa per substituir l’actual paradigma educatiu, propi en molts aspectes del segle XIX, per un ecosistema avançat més apropiat per al segle XXI. L’educació catalana té ara de nou l’oportunitat de poder compartir el coneixement generat per contribuir a transformar el futur de l’alumnat d’aquí i d’allà.