L'ús d' enguany ha suscitat les típiques polèmiques de l'estèril i força superat conflicte heavy-light . Tan fora de lloc em sembla predicar-ne l'ús sistemàtic i arribar a posar sota sospita -com si fos menys bo- aquest any , com excloure'l de l'estàndard per arcaic i dialectal.
Com explica Coromines, tot i que en català central ja fa uns segles que no s'usa, tret d'alguna comarca del nord-oest, és molt viu en d'altres, sobretot del sud i l'oest del Penedès.
Ruaix, per defensar-lo, parla d'injusta proscripció i de prejudicis arqueofòbics, una manera curiosa i suggestiva de dir-ho que subscric si no caiem en l'altre extrem: el dels favoritismes arqueofílics.
Però admetre'l en l'estàndard més neutre, com fem a l'ARA o fan a TV3, no hauria de comportar fer el mateix amb adverbis com suara -que segons Ruaix mereixeria la mateixa consideració- o adés , dues formes d'ús molt més reduït.
I és també innegable que a favor d'enguany hi juga el factor -ben lícit, d'altra banda- de marcar territori amb el castellà, ja que el seu hogaño és una forma residual.
Una prova d'això és que antany -sembla que força viu a les Illes- no és objecte de la mateix reivindicació, i el mateix passa amb anit .
L'ús d' anit també el complica que, igual que suara o adés, pot voler dir passat o futur segons el context.
Això no és cert a València, on anit sempre vol dir, com en castellà, ahir a la nit . En canvi,a Mallorca poden haver de dir anit passada .
Però al Principat són preferibles en estàndard ahir a la nit i aquesta nit , en un exemple que la forma breu pot no ser millor que la més llarga.