No hi ha res que doni més gust a governs d'esquerres o dretes que crear nous delictes. És una manera fàcil i barata de fer front a problemes o demandes socials. Normalment no soluciona el problema de fons, però es fa alguna cosa. Aquesta setmana, en nom del feminisme, s'acaba d'aprovar una reforma per castigar l'assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques d'avortament –i als treballadors– amb penes de presó de tres mesos a un any o feines en benefici de la comunitat.
Ens pot semblar terrible que les dones que avortaran siguin titllades d'assassines per fonamentalistes cristians o hagin de veure esgarrifoses imatges de fetus destrossats. Però per molt mesquí que ens sembli, la millor solució no és fer front a aquest fet amb més penes o més policia. Primer, perquè ja tenim l'experiència dels delictes d'odi, pensats per combatre els atacs a les minories –racials, sexuals– i que avui s'estan aplicant per allargar processos i augmentar penes a activistes socials per odi a la guàrdia civil o als nazis. Per molt bona intenció que es tingui, aquesta norma obre la porta a noves lleis que persegueixin la protesta social legítima. Qui diu que en un futur no es prohibirà manifestar-se davant d'un banc? I segon: cal interrogar-se pel fons de la qüestió. Aquí el problema és que a l'estat espanyol només el 15,4% dels avortaments es van realitzar a la sanitat pública –amb dades del 2020–. I per als ultres és més fàcil identificar i assetjar les dones que interrompen el seu embaràs anant a clíniques especialitzades que si acudissin a un hospital on hi ha més diversitat de pacients. El que caldria fer –i és el que no vol encarar aquest govern– és regular l'objecció de consciència dels metges a la sanitat pública perquè no hi hagi hospitals sencers i fins i tot comunitats senceres on no es fan avortaments. Per descomptat, també és una mesura més complexa i difícil d'implementar, ja que implicaria una confrontació a diversos nivells. Però si es diu que es parla des del feminisme, com diu que fa aquest govern, això hauria de ser innegociable. I no només per combatre l'assetjament, sinó per garantir unes condicions imprescindibles a l'hora d'exercir un dret que avui està ple de barreres.
No sabem si aquesta mesura aturarà l'assetjament o es prepara el terreny per al martiri dels fonamentalistes. El que sí que sabem és que més Codi Penal implica més recursos públics destinats a policies i al sistema jurídic, recursos que podrien dedicar-se a millorar les condicions de vida o els serveis públics, com a via més efectiva d'encarar els problemes socials. Des del feminisme de base també es demana una aposta decidida per l'educació sexual a les escoles per prevenir els avortaments, cosa que el govern ha tornat a ficar en un calaix. Ja ho sabem, engreixar el Codi Penal és més fàcil, sobretot quan es fa en nom del feminisme. Darrerament sembla que dona punts.
