1. Aquest dissabte, amb uns amics cirurgians que tampoc no han fet pont, anem a dinar a la Floresta. Al Rancho el Paso, paradís per als celíacs i per als que no ho som, ens posen a la taula del fons. En un costat, celebren els 91 anys d’una àvia que té ganes d’explicar-me quin és l’últim llibre que ha llegit. “Jo llegeixo i no miro la tele”, m’explica, orgullosa. A la taula de l’altre costat hi dina un matrimoni amb un fill d’uns sis anys. El nano només enraona a l’hora de fer la comanda. Tampoc els pares no li donen conversa. S’ha passat tot l’àpat amb la pantalleta del mòbil, en horitzontal, absort en uns dibuixos animats amb molta acció. Torno a casa i em recordo de l’experiència recent de Guardiola, l’entrenador que ha revolucionat el futbol i que tant llu una dessuadora d’Open Arms com li diu al primer ministre de Suècia per què el català ha de ser llengua oficial a Europa.
2. Pep Guardiola, amb l’aturada de les lligues a Europa, ha aprofitat el temps. Dilluns passat va ser a Cuneo, allà on el Piemont fa olor de tòfona blanca, per fer una xerrada davant de tres mil cinc-cents nois de secundària que el van escoltar embadalits. El tema? “Com utilitzar el talent i el treball en equip per fer front i vèncer els reptes de la vida”. Sens dubte, el guanyador d’un triplet amb el Barça i d’un altre amb el Manchester City no tan sols hi tenia molt a dir, sinó que va trencar una pila de tòpics en la seva apassionada xerrada al pavelló d’esports. “Cap entrenador juga per estètica, juga per guanyar. Tothom pensa que el seu mètode és el millor per guanyar, així de fàcil”. Però més enllà del relat del triomf o el fracàs al voltant d’una pilota, en Guardiola va alertar sobre la nova pandèmia. L’addicció al mòbil i com les xarxes socials condicionen les nostres vides.
3. Guardiola, amb la vehemència encomanadissa que el caracteritza, va aconsellar als joves que persegueixin el que desitgen, que no s’estiguin quiets: “Un no es fa fort quedant-se al llit o a Instagram. Si vols ser fotògraf, has de fer mil fotos. Ara el problema és que pensem en el que diuen els altres, i no en nosaltres mateixos”. I el missatge més contundent, que potser hauria de ser a les aules dels nostres instituts: “Si et quedes a casa o a les xarxes socials no podràs tenir èxit, és més difícil”.
4. La conferència de Guardiola a Itàlia coincideix amb la mateixa setmana que a Catalunya hem conegut que els nostres alumnes punxen estrepitosament en les competències bàsiques de català i castellà, que van a la baixa, mentre que les de matemàtiques continuen molt per sota dels límits de la decència. Al Criatures de l’ARA ens hem fet un tip de llegir interessantíssims reportatges que ens demostren fins a quin punt el mòbil, com a cangur, retarda el llenguatge, impedeix una relació sana amb el menjar i perjudica tot el procés d’aprenentatge. La teoria la sabem tots, pares i mares i educadors, però tots caiem al parany, per comoditat i perquè, al capdavall, els primers enganxats som nosaltres.
5. No es tracta tant de llevar-se ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, sinó d’apagar el mòbil molt més sovint que no fem, o de posar-lo en mode avió o, senzillament, deixar-lo durant moltes hores en una altra habitació. Potser, a poc a poc, allunyats de mems, tiktoks, vídeos virals i grups de WhatsApp que ens xuclen tantes hores a la setmana, podrem recuperar la nostra vida. I, millor encara, retrobar l’enyorada capacitat de concentració, que hem perdut a marxes forçades. Així, tal vegada, podrem tornar a llegir llarg sense cansar-nos i acotarem la imbecilització progressiva de les nostres ments. On hem de firmar per arribar als 91 amb ganes de bufar espelmes per continuar llegint llibres?
