Energumen

Etimològicament, és algú agitat interiorment i per extensió un posseït pel dimoni. Modernament, però, ho diem de qui es comporta sense contenció, imposant als altres una presència tan indiscreta que fa la convivència exasperant.

L'energumen té el sentiment que si no se'l sent, si no molesta, passa a ser insignificant. Una infància d'enrenou constant li va robar la vida interior. I per això fuig del silenci com els vampirs de la llum. Sense fer soroll, no està segur d'existir.

En la foscor d'un cine no para de rosegar crispetes; al cotxe, manté la música a tot volum; i no surt de casa sense uns auriculars que li impedeixin sentir-se els pensaments.

Aquest dimoni te l'han d'exorcitzar quan ets petit: escoltant-te, fent-te callar i racionant-te els estímuls externs que ofeguen la conversa amb tu mateix.

Al parvulari Montessori, poc abans que ens vinguessin a recollir, ens feien estar en absolut silenci: el cap sobre el pupitre, els ulls tancats. "Hem d'aconseguir que quan arribin els pares es pensin que no hi sou". Però jo pensava: "Així qualsevol fa de mestre". Ara sé que m'estaven vacunant contra l'energumenisme.

El fracàs escolar neix de la impossibilitat de fer créixer amb tedi i silenci la curiositat creativa. És el caos d'una aula on quan un parla ningú calla. I això no demana diners, demana mestres que liderin i famílies estructurades. Les víctimes d'aquest fracàs demà seran energúmens que bramaran sota els nostres balcons a les 3 de la matinada.