Els enemics

L'enemic es fa a ell mateix. Normalment començant per pensar que tots els altres li són hostils. Les raons tenen més a veure amb el seu món petit (el melic i no deixar de mirar-se'l) que amb l'amplitud d'un univers on tothom fa el que pot. L'ésser hostil que veu enemics per tot arreu és l'Enemic per excel·lència. La majoria de vegades els altres estan massa ocupats en les seves coses per dedicar temps a odiar-nos més del necessari, però l'egocèntric susceptible pensa que tot gira al seu voltant i que el món l'assetja.

El senyor Antonio Moreno, cap superior de la Policia Nacional de València, en lloc de posar les seves capacitats de macho alfa al servei dels ciutadans perquè ningú prengués mal en una manifestació pacífica on la majoria eren nens, es veu que, afectat d'alguna mena de susceptibilitat egocèntrica i perillosa, es dedica a fer simulacres de guerres civils practicant amb estudiants.

Els enemics són tan estimulants!, deia Katherin Hepburn. Depenent de l'autoestima de cadascú, una persona que ens és hostil ens pot arrossegar avall i fer-nos més febles o ens pot encoratjar a seguir el camí sabent que de vegades la raó ofèn. La irreverència, l'esperit de rebel·lia i l'inconformisme desperten enemistats prepotents, però, per sort, requereixen una bona dosi d'amor propi i força dignitat.

Els estudiants de l'Institut Lluís Vives, despertant de la letargia a què els han arrossegat anys de viure a l'edèn d'una societat de privilegis que s'acaben, quan s'han sentit amb l'envejable força de sortir al carrer a dir-hi la seva, han topat amb un govern que és l'essència del senyor Moreno i les seves pràctiques discutibles. Els estudiants eren els seus enemics. Els homes savis aprenen molt dels seus enemics, deia Aristòfanes. Però per això cal treure's la porra dels ulls i veure les coses com són.