Els enemics d’Europa
CAMPANYES. La imatge del milionari nord-americà George Soros amb un somriure maligne apareix en una tanca publicitària gegant tot just agafar la carretera que va des de l’aeroport de Budapest fins a la capital hongaresa. En lletres gegants, l’anunci adverteix que hi ha un “pla Soros” en marxa que cal aturar: “No ho permetem sense dir què en pensem”. És la part més visible d’una nova campanya del govern de Viktor Orbán contra les suposades ingerències estrangeres de l’antic especulador esdevingut filantrop d’origen hongarès. Soros és avui l’enemic número 1 de l’Europa il·liberal i, amb ell, qualsevol organització civil o centre de pensament que rebi finançament de la seva fundació. Des de la setmana passada, a més, vuit milions d’hongaresos han començat a rebre a casa una enquesta -el govern en diu una “consulta nacional”- perquè es pronunciïn sobre aquest suposat pla, que té com a objectiu, diuen, l’entrada de milions d’estrangers a Europa.
Al qüestionari de la por hi surten mentides com ara que la Unió Europea vol reallotjar un milió de nous immigrants en territori comunitari cada any. Quan la magra realitat és que Brussel·les només ha plantejat la recol·locació de 50.000 refugiats en dos anys. De fet, la comissió de llibertats civils del Parlament Europeu va demanar la setmana passada a la UE que accepti admetre el 20% dels refugiats anuals que hi ha a escala global, cosa que equivaldria a unes 250.000 persones, però ja saben que la seva proposta toparà amb la negativa dels estats membres.
Segons la consulta governamental, el “pla” pretén eliminar també les llengües i la cultura europees en favor de la integració, i castigar els països que s’hi oposin; garantir sentències més benèvoles per als immigrants que delinqueixin, i imposar una política de portes obertes. Anuncis als diaris a doble pàgina i campanyes publicitàries a la televisió pública s’encarreguen de promoure la participació pública.
ELECCIONS. Es tracta de fabricar un estat d’opinió: lleialtat nacional contra els enemics exteriors. Orbán vol revalidar un tercer mandat a l’abril i la seva llista d’adversaris és cada cop més llarga: la Unió Europea, les organitzacions no governamentals que reben finançament exterior i que ara estarien obligades a declarar-se “agents estrangers”, els periodistes estrangers o hongaresos que treballen per a mitjans europeus, acusats pel govern d’“estigmatitzar” i “desacreditar” Hongria en l’escena internacional. Teories conspiratives amb conspiradors diversos però amb un denominador comú: la defensa d’una malentesa sobirania construïda sobre l’eliminació de la diferència, la despersonalització del migrant per convertir-lo en amenaça i la criminalització del refugiat.
No és un discurs hongarès. És europeu. Atiar la por a la immigració no és patrimoni de l’extrema dreta. Viktor Orbán forma part del Partit Popular Europeu. Els socialistes austríacs han protagonitzat la campanya electoral més bruta que es recorda, acusats d’haver orquestrat la difusió d’acusacions xenòfobes i antisemites contra el partit del conservador Sebastian Kurz, que ja ha promès formar un govern que faci tot el possible “per acabar amb els abusos contra el sistema social [austríac] que protagonitza la immigració”.
SILENCIS. Així és com Àustria, el país on va començar tot, s’encaminaria a la reedició d’aquell pacte que va fer seure, per primera vegada, un partit xenòfob i populista al Consell Europeu. Va ser a allà on, en tombar el mil·lenni i per primer cop en la història de la UE, una força d’extrema dreta va arribar a formar coalició de govern amb la democràcia cristiana, per a vergonya, aleshores, d’uns socis europeus que ja fa temps que han optat per callar, encaixar i assistir com a espectadors neutrals a l’expansió de la dreta xenòfoba i de les seves polítiques arreu de la Unió.
La suposada renovació del guanyador d’aquest diumenge, Sebastian Kurz -l’anomenat Macron del conservadorisme austríac, que amb 27 anys ja era ministre d’Afers Estrangers-, ha sigut simplement intentar quedar-se amb l’agenda de l’extrema dreta.
La UE no n’aprèn. Dissabte que ve hi torna a haver eleccions. Aquest cop a la República Txeca. Si les enquestes es confirmen i el multimilionari i exministre de Finances Andrej Babis -l’anomenat Berlusconi txec, acusat de frau fiscal i conegut per la seva xenofòbia i misogínia- arriba al govern, Hongria i Polònia podrien guanyar un nou aliat.
Els suposats enemics d’Europa no venen de fora. Seuen entre els líders de la UE.
