Les autoritats de Menorca s'han adonat que molts turistes s'enduen, com a record de la seva estada a l'illa, botelles de plàstic plenes d'arena de les platges. No tan sols això: també pedres (trobades pel camp o extretes de la paret seca), branques i fins i tot troncs i trossos de soca d'arbre. No tots aconsegueixen tornar a casa seva amb el souvenir, perquè són detectats al control de seguretat de l'aeroport i el trofeu els és requisat. Però els que viatgen en vaixell i duen cotxe propi es poden arribar a endur autèntics carregaments de “records naturals”, com assenyalava en declaracions pasquals a IB3 el director de Projectes Sostenibles de Menorca, Isaac Olives. En efecte, si dins una maleta normal i corrent tipus trolley es troben pedres que arriben a pesar un quilo, el material que cap dins un cotxe pot ser més que considerable. Segons explica Olives, l'arena és retornada al seu lloc de procedència (que a Menorca poden més o menys endevinar pel color: l'arena més clara vindrà del sud de l'illa), les pedres van al camp i —quan en tenen un grapat— les pedres de paret seca les ofereixen als margers, que les accepten aixecant les celles.
Hi ha qui aguanta hores de cua, o arriba a desmaiar-se, sota un sol a quaranta graus per fer-se una foto en una cala que han vist a Instagram (sense parar esment que, tot just al voltant, és ple de cales de les mateixes característiques), i hi ha qui omple una botella de litre i mig de cola zero amb arena d'una platja per endur-se-la a casa. D'altres criden, canten i orinen borratxos pel carrer, i els més extrems es foten daltabaix dels balcons dels hotels (i després arriben a queixar-se que les baranes són massa baixes). Mentre els comportaments irracionals del turisme en massa tornen amb plena normalitat postpandèmica, el sector turístic veu aquesta Setmana Santa com l'avantsala d'una temporada que s'anuncia espectacular (per als hotelers i operadors turístics) o espantosa (per a qualsevol ciutadà de les Balears i Pitiüses que pretengui viure sense la irritant sensació de fer nosa a casa seva). De moment ja fluctuen les xifres: hi ha qui parla de plena ocupació durant aquests dies de vacances i hi ha qui lamenta que han arribat un 10% menys de turistes que l'any passat per aquest temps. La lamentació i el greuge inventats formen part, com sap tothom, del bell ofici de l'hostaleria.
La massificació s'entén millor quan es compara l'afluència de viatgers amb la població d'un lloc. Segons Datamania, les Balears reben a l'any 9,3 viatgers per habitant, o, dit d'una altra manera, quasi 11 milions de turistes, que equivalen a 9,3 vegades la seva població, molt per davant del segon i tercer de la llista, que són Las Palmas i Girona, amb 5,3 i 5 viatgers per habitant, respectivament. Enguany hi ha eleccions i ningú voldrà discutir sobre aquest assumpte: però la saturació i la massificació són reals, cada any són més asfixiants i, si no s'hi fa alguna cosa aviat, per no tenir, no tindrem ni l'arena de les platges ni les pedres de la paret seca.
