Endreçar els carrers

Hi ha brètols que deixen una llauna de cervesa en una barana de les escales del metro, o a les escales mateix. O a la banqueta de la parada de l'autobús. I això que tenen una paperera a tres passes. Des de fa uns mesos, cullo la llauna, la bossa o l’ampolla i la poso en una paperera. És una necessitat espontània de fer el paisatge més agradable de passar-hi. Els resultats de tan poc són espectaculars.

Per això em sembla que l’alcalde Collboni l'encerta (amb independència de la vergonyosa porta del darrere per la qual va arribar a l’alcaldia) quan fixa com a prioritat "endreçar la ciutat", i que impulsarà una inspecció constant del carrer. Ho he trobat a faltar molt als últims anys: si jo veig el que no funciona, per què els que cobren per arreglar-ho no ho veuen?

Que l'Ajuntament netegi és una bona notícia. Però aquí falta l’altra part, que és que la gent no embruti. I part de la brutícia més visible dels carrers té a veure amb realitats noves: les persones que circulen amb carros de ferralla que desmunten a cops de martell en plena vorera, o buidant contenidors i papereres sense miraments, són l’evidència que quan un no té les necessitats bàsiques cobertes i ha arribat a la ciutat de molt lluny i de manera dramàtica, la seva prioritat és menjar, no l’estat dels carrers. I on posem els embalatges, quan resulta que consumim més de tot i més que mai?

Hi ha brutícia perquè hi ha gent bruta. És l’incivisme que triomfa, perquè del civisme ni se’n parla ni s’ensenya, no fos cas que sigui de dretes. Però part de la brutícia té a veure amb el fet que a una part de la societat ja no li importa. Ja no la veuen, perquè només miren la pantalla. I si la veuen, no va amb ells. En la societat del narcisisme d’Instagram, l’espai públic interessa cada dia a menys gent.